Bloc Tibidabo
Joaquim Torrent
Estem entrant en el que probablement -si no hi ha canvis radicals- sigui el procés de l’ occitanització definitiva. En la seva modalitat originada bàsicament pel canvi demogràfic. Els pares es mostren cada cop més incapaços de fer que els fills parlin en catal, els estrangers que s’ instal·len -massivament- aquí ignoren majoritàriament la llengua, els autòctons continuem amb una a diglòssia ancestral, i a més cada cop som més residuals, els polítics són, en el millor dels casos, indiferents al futur de la llengua, així com els empresaris, entre els quals, a més, n’ hi ha de força hostils…
Com a mínim siguem-ne conscients, i sapiguem que una mesura imprescindible en aquests greus moments és blindar-nos, és a dir, fer un replegament tàctic i relacionar-nos preferentment entre nosaltres, o això o la dissolució pura i dura -és així de cru-, mentre d’altra banda rumiem quina és la millor estratègia a llarg termini; certament no ho és ni la submissió, ni el silenci, ni fer cas a falsos amics, ni fer veure que “som normals”, perquè som a anys llum de ser-ne.
Joaquim Torrent
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Occitanització? Què ens han fet els occitans i la seva llengua? Res, només que ens han deixat sols…
Si voleu dir que anem pel pedregar i al final ens espera el fossar al terra, entesos.
Una opinió de fals amic que no s’ha d’escoltar: les llengües s’han format al món i s’han desfet, com la sardana. No val a doldre’s: el mateix passa amb les espècies animals i vegetals, que són vives i corren el risc de deixar de ser-ho en mil·lennis (o en dècades si els humans els donem una empenteta). També ens passa als éssers humans, que ens hem dotat de Drets a la nostra mida justament per no respectar-los, perquè tenim interessos més grans (que ens faran més grans als ulls de… Déu?)
Jo parlaré català mentre visqui amb tothom, no només “entre nosaltres”, i desprès se’m perdrà la pista. Tant de bo la justícia divina aprovi totes i cada una de les diferències que en aquesta Terra han vist la llum del Sol. Això fora el Caos fonamental.
Però les coses no passen perque si, moltes llengues no noren , les maten, de vegades els mateixos parlants. I si, una actitud individual de resistencia poot ser encomiable, pero això sol no salva uma llengua, nomñes ho pot fer una acció col.levtiva. L’aniquilament d’una llengua, a més, sol ser una ¡gran injusticia… I no, els occitans no ens han fet res, però malauradament poden ser el nostre mirall.