BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Hi havia una vegada un ancià que es passava el dia assegut a la vora del pou.
Un dia se li va acostar un jove i li va preguntar:
– Bon ancià, acabo d’arribar a aquest poble i m’agradaria saber com són els seus habitants.
L’ancià en comptes de respondre li va adreçar una altra pregunta:
– Com és la gent del poble on véns?
– Malvats, senyor, egoistes, mentiders i difícilment trobaríeu algú amb qui poder fer amistat. Per això m’he sentit ben feliç de venir aquí.
– Doncs bé, li fa l’ancià. Aquí són ben bé igual com els que has deixat.
Poc temps després, un altre jove que passava per allà es va dirigir a l’ancià per preguntar-li:
– Bon ancià, acabo d’arribar a aquest poble i m’agradaria saber com són els seus habitants.
L’ancià, com amb l’altre jove, en comptes de respondre li va adreçar una altra pregunta:
– Com és la gent del poble on véns?
– Bona gent, senyor, amables, agraïts, treballadors, honestos i amb ells pots fer fàcilment una bona amistat. M’ha costat molt haver-los de deixar.
– Doncs bé, li fa l’ancià, aquí són ben bé igual com els que has deixat.
Un home que freqüentava el pou perquè hi portava els animals a abeurar-se, perplex, va preguntar a l’ancià.
– Com pots donar dues respostes diferents a la mateixa pregunta?
– Mira, és que l’univers el portem tots en el nostre cor. Allà on anem trobarem el món que portem a dins. Qui no ha trobat res de bo en el seu passat tampoc ho trobarà aquí. En canvi, qui va trobar amics allà on vivia en farà arreu. Quan pensis canviar de lloc, pensa que potser és el teu món interior el que has de canviar.
Conte sufí.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si senyor!
d’aquesta qüestió, si fa no fa. Algun dia
havíem dit que és més fàcil i agradable anar pel món amb bona actitud, bona
voluntat i intentant comportar-se correctament. Amb amabilitat i simpatia, reps sovint el mateix. Això no vol dir que tothom et respongui o que un mateix tingui la mateixa sensació envers tothom. Sempre pot haver-hi malentesos, conflictes i gent amb
la que t’hi avens més o menys. Però portar “l’univers al nostre cor” i actuar en conseqüència és un
gran pas per rebre el mateix dels altres i ser més feliç. Fantàstic i intel·ligent conte, amb el que combrego totalmetn. I ja és difícil,
amb els temps que corren.
Gràcies, Narcís.
Molta gent que vol fugir en realitat fuig
d’ell mateix. Alliçonador conte.
allà on sembla que la realitat és la mateixa. Ens referim a la mateixa cosa donant-li una significació distinta. Ens abstracte, metafísicament, la gent del poble és la mateixa, però realment, si per realitat entenem la que forma part de l’existència quotidiana, aquesta gent no és la mateixa per a un que per a un altre. Kant deia que només podem parlar de la realitat existencial, la que forma part de la nostra experiència personal, i aquesta, dic jo, és distinta per a cada un. Si canviem la mirada, canviarem en gran part la realitat
El nou post no es veu enlloc…. ¿?