BioSofia

Cercant la saviesa de l'art de viure

31 de març de 2010
filosofia i vida
6 comentaris

Sòcrates i Xantipa

Sòcrates va ser molt admirat en vida i tots en coneixem els seus il.lustres deixebles: Xenofont, Alcibíades, Plató,Antístenes … Uns varen ocupar llocs de govern a Atenes i altres varen continuar la tasca filosòfica del seu mestre. També va tenir enemics que a més de difamar-lo el van perseguir fins aconseguir que fos condemnat a mort injustament. Un fet luctuós que no va fer més que engrandir la seva figura. 

Si havia una persona que li negava tot respecte era la seva dona Xantipa que ha passat a la història com a paradigma d’esposa malcarada i iracunda. A les antípodes de Diotima, la dona de qui Sòcrates va aprendre l’art d’estimar. Amb sorna el filòsof solia dir que s’ havia casat amb Xantipa precisament pel seu caràcter. Gràcies a haver-se acostumat a tolerar-la, ell havia après a dominar-se i a tractar pacientment qualsevol altra persona ni que tingués un caràcter impetuós. Nietzsche, en el s.XIX comentava sorneguerament que a Xantipa li devem el mestratge de Sòcrates, ja que fent irrespirable l’ambient familiar el va llançar a dialogar per les places d’Atenes.

Un dia, per no aguantar més el xàfec d’impertinències i sortides de to de la seva dona, Sòcrates va sortir de casa i es va asseure a l’escaló de la porta. Però Xantipa, irritada per no poder-se desfogar amb el seu marit, es va venjar vessant-li a sobre una palangana d’aigua bruta.

Sòcrates es va limitar a comentar resignadament:

– Després de tant de tronar no és estrany que ara plogui.

  1. A banda de semblar un acudit, val a dir que la tolerància hauria de ser una de les actituds que tots hauríem d’intentar posar en pràctica. La convivència en general no ès fàcil, però s’ha d’intentar refrenar la còlera i viure dins d’una “entente cordiale”. Gràcies, Narcís.   

    Respon
  2. Realment per a comprendre alguna cosa cal tenir sempre l’entorn en que es produeix.  Potser Nietzche tenia raó quan suposava que si Sòcrates hagués estat feliçment casat (bé, potser ho estava de feliç) la història de la filosofia i del pensament hagués anat per altres camins. I potser si l’amor de Nietzche per Lou von Salomé  (Quina dona més fascinant!, estranya que les feministes no la reivindiquin) hagués estat correspost no tindriem ni el “Zaratrusta” ni “Aurora” ni “L’Anticrist” dic jo.

    Sembla mentida com les coses que ens semblen essencials són en realitat conseqüència de fets que no necessariament haurien d’haver passat. Si Leonardo no hagués pintat la Gioconda o el quadre hagués estat perdut o destruit la història de l’art hagués estat molt diferent. Dóna que pensar això!
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!