BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Sòcrates gaudia, en l’antiga Grècia, d’una gran reputació de persona sàvia. Un dia algú el va anar a trobar per dir-li:
-Saps què acabo de sentir d’un amic teu? Es veu que…
-Un moment, l’atura Sòcrates. No em diguis res sense haver passat abans per una proba, la dels tres sedassos.
– Com, els tres sedassos?
-Mira, sí, replica el savi. Abans de posar-nos a explicar tota mena de coses dels altres, convé aturar-se un moment per filtrar això que ens agradaria dir. Filtrar-ho per tres sedassos successius.
El primer sedàs és el de la veritat. Ja has verificat si el que vols explicar és veritat?
– No. Només n’he sentit a parlar.
– Molt bé. Així doncs que no saps si és veritat.
Intentem filtrar-ho una altra vegada utilitzant un segon sedàs, el de la bondat. El que em vols fer saber del meu amic, diríem que és una cosa bona?
– No, no. Al contrari.
– Així doncs, continua Sòcrates, em vols explicar una cosa lletja sobre ell i tanmateix no estàs segur que sigui veritat.
Encara pots passar una proba més perquè ens queda un tercer sedàs, el de la utilitat. Em serà útil d’alguna manera saber el que el meu amic podia haver fet?
– No, realment no.
– Doncs, va concloure Sòcrates, si el que m’has d’explicar no és ni veritat, ni bo ni útil, aleshores, a què treu cap que m’ho vulguis explicar?
Conte anònim
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per aplicar-lo i explicar-lo sovint, Narcís.
Bon dia!
Em sembla que molta gent es quedaria sense feina a mitjans de comunicació si fessin servir això. Bé, i fora d’aquest àmbit molta gent s’hi avorriria….
va aquest conte, que tots ens hauríem d’aplicar personalment en un moment o altre i que, per descomptat, hom podria aplicar constantment a la societat de la comunicació, al periodisme actual, als programes escombreries, etc.
La rumorologia, però, és un fet inherent a l’ésser humà, tan antic com l’espècie. Per què existeix aquesta complaença en el morbo, en les desgràcies i tafaneries dels altres? Tal vegada per oblidar-nos de les nostres pròpies i veure, com diu el refrany castellà, “que en todas partes cuecen habas”.
Sigui com sigui, tal com diu l’Anna P., seria un bon exercici anar recordant, personalment i col·lectiva, aquesta història. I així, evitar de caure en la temptació de la mentida, la tafaneria i la maledicència inútils.