BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
El Sr. Montilla va afirmar a la Terribas que el temporal de neu va ser excepcional. Vaig quedar d’una peça. Mai no havia vist que la part perjudicada fornís d’arguments en contra seva a qui l’ha perjudicat. O potser Montilla no se sent perjudicat? És que Montilla no sent igual com la gent del seu poble? O potser Montilla no és d’aquest poble? Jo, com a català de Tarragona també m’he sentit maltractat per les elèctriques perquè sento com a meu tot el país.
Passem al tema d’avui. El temporal de neu és o no excepcional? De cap manera. No és excepcional. Aquí algú ens embolica en una confusió: confonem el que és extraordinari amb el que és excepcional. El temporal de neu ha estat una cosa extraordinària, però no excepcional.
Un temporal extraordinari.
Ha estat extraordinari perquè surt del que és habitual. Extraordinari és el que no sol passar. Aquest temporal de neu ha estat extraordinari perquè no és normal que passi. Només de quant en quant, el 85, el 62, el 56 i altres diuen que tant i tant fort potser des de feia uns 120 anys.
Però no ha estat un temporal excepcional.
Si per extraordinari s’entén allò que no sol passar, per excepcional s’entén allò que no ha seguit la norma i que s’esdevé com a cas únic. Excepcional és allò que pensàvem que no podia passar fins que ha passat. Si els fets extraordinaris ho són en relació a la freqüència respecte d’altres fets similars, el fet excepcional ho és en funció d’una regla que per una vegada deixa de complir-se. Aleshores diem que “l’excepció confirma la regla”. Ara no explicarem l’estupidesa d’aquesta dita, però l’esmentem per fer evident que l’excepció ho és en funció de la regla o norma.
Per tant quedi clara la diferència entre allò excepcional i allò extraordinari. Són dos conceptes molt semblants i que és fàcil confondre. (Sobre tot pel senyor Montilla. Sobre tot els qui hi estan interessats per deslliurar-se de responsabilitats) Extraodinari és el que surt del normal i excepcional el cas únic que surt de la norma. Mireu, normal i norma, dos paraules que també es poden confondre! Els fets extraordinaris són improbables, però possibles; en canvi els fets excepcionals són, d’entrada, impossibles. L’excepció és anòmala: no es pot ni imaginar fins que no apareix i aleshores ens recorda la impossibilitat d’establir una regla al cent per cent en fenòmens naturals (a posteriori, sempre). Això darrer ja ens ho van advertir Hume i Kant.
Aquest temporal de neu ha sortit de la norma, de la regla?
De cap manera. Aquest temporal de neu entra dintre del que la gent entén que pot passar, dintre de la norma que la gent entén governa la naturalesa de casa nostra. Quina norma, quina llei? És una llei no escrita, implícita, que tothom dóna per sabuda. I tothom ha donat sempre per sabut que un fet així, per extraordinari que sigui, un dia o altre podia passar. Ningú l’ha vist com un fet anòmal. No era inimaginable, tot el contrari. Ningú ha dit que fos una nevada que semblava impossible. Per tant, no ha estat una excepció: no s’ha tractat de res que no pogués passar. No confonguem la gent entre allò extraordinari i allò excepcional. Que amb la idea d’excepció ningú ens vulgui colar allò que simplement és extraordinari.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
faig anotacions graduals a mida que llegeixo.
I dic, com? “des de feia uns 120 anys.” (m’entren ganes de riure…).
“aleshores ens recorda la impossibilitat d’establir una regla al cent per cent en fenòmens naturals (a posteriori, sempre).” Com sempre i de sempre, sí. Tot després. Faltaria que ens anticipéssim a alguna cosa (no fa pel país). Sóm així. Anem sempre endarrerits.
“I tothom ha donat sempre per sabut que un fet així, per extraordinari que sigui, un dia o altre podia passar.” Doncs clar!
” Ningú l’ha vist com un fet anòmal.” Discrepo, ells síiiiiii! (són tremendos).
Si hagués caigut la del seixanta dos, posats a imaginar, la meva filla, hores d’ara, tindria que seguir el mateix curs, primer d’ESO, reincorporar-se el setembre vinent, per culpa del gran col.lapse general!!! Si per dos merdetes de neu que van caure aquí, a Barcelona, no va poder anar a l’escola un dia, imagina’t amb una nevada com la del seixanta dos!!
I és que són molt miserables, Narcís. No deurien tenir ni la sal comprada!
Paro perquè m’hi abonaria…
Vols dir que molta gent, Narcís, sap diferenciar excepcional o extraordinari? Per mi que no ho saben ni ells, si no, tancarien la boca abans de dir tantes bajanades. Apart d’assessors d’imatge, en necessiten de lingüístics! Ai, seeeeeenyor.
Paro, paro.
És una vella tàctica: Qui no te respostes, complica el discurs i intenta enganyar amb el llenguatge. Sofismes.
Per cert, el temporal….quant de temps va durar??? Dotze hores? I amb quina intensitat mitjana?. Per calibrar l’excepcionalitat només cal tenir dades….