BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
La resposta al Constitucional? Riure-se’n. Això és el que toca. Deixeu de neguitejar-vos. Deixeu les males cares. Deixeu la ira o la perplexitat. És molt clar. La resposta és la mofa, el sarcasme, la paròdia, la burla.
Ens ha de preocupar el que diguin? Si el tribunal està desprestigiat! Ens ha de preocupar una nova mossegada? És tan poc el que podem guanyar amb el retall d’estatut que ens queda, que ja no ens importa el que hi diguin. I els ho hem de demostrar.
És que hem de continuar recollint les misèries que desdenyosament es dignen concedir-nos? S’ho poden ben confitar! Ja ha passat el temps de l’actitud mesella, ja ha passat l’època d’anar arrossegats per terra cercant miques, s’ha acabat d’implorar el que és nostre.
No ens importa aquesta sentència. Perquè hi ha poc a perdre. Però sobre tot perquè ja hem decidit a tirar pel dret i prescindir d’ells. Aquesta sentència és l’evidència que amb ells no hi ha res a fer.
I és que
finalment hem après la lliçó que mai ni ningú ha de refiar-se de les regles que
imposa un altre. Les seves regles de joc són tramposes.
I ho seran
sempre com no pot ser altrament. Les regles del joc les volem posar nosaltres. És
la llibertat. I la llibertat només té un nom: independència.
Doncs, aquí estem anant fent bromes del tema. Reemplaceu la mala cara pel somriure de qui està segur que aquesta sentència no l’afecta. És més, aquesta sentència, però sobre tot el fet d’haver admès a tràmit una impugnació a la nostra voluntat expressada en les urnes són la prova de la caricatura de democràcia que és la democràcia espanyola. I davant la caricatura, els fartons de riure! No més fretura per la ràdio ni en la premsa. Apa, tots, però sobre tot els periodistes i dibuixants, a gratar-se el cap per trobar la paròdia oportuna, la broma foteta, el sarcasme més bèstia, la burla més punxant.A riure toquen, catalanets.
Botifarra al constitucional! Poseu en evidència la mascarada. Amplifiqueu l’estridència democràtica d’aquesta sentència. Enfoteu-vos-en a plaer. Ei, posem-nos-hi des d’ara, que hi ha prou tela marinera per afartar-se de riure. Per a riure-se’n! I això, psicològicament parlant, és molt sa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
butifarra! Tens raó. La indiferència i el menyspreu de qui està per damunt de tanta mentida, Catalunya.
M’agradaria molt que fos així, que tots ens hi fessim un tip de riure.
I que tots veiessim que l’únic camí es l’independència!
I tens raó psicològicament és molt sa i faria ara mateix un post humoristic si hi tingués traça, o un dibuix… però a mi que m’és ben fàcil riure… se’m fa molt difícil fe r riure… què hi farem!