BioSofia

S’acosta St. Jordi i ja és hora d’anar directes al “poema” de Joan Maragall. El “poema” del que se’n citen dues frases molt guapes en l’anunci de la Damm sobre el Barça. És que si hi ha algun col.lectiu al qui pot fer forat el missatge d’aquest anunci  és el del adolescents. Si hi ha un lloc on escoltar 

Estimar el teu ofici,

vigilar cada detall,

va cantar en un poema,

Joan Maragall. 

La passió, la dedicació, l`atreviment,
la curiositat.
I estimar la feina
és la nostre creativitat.

Son les ganes, treballar fort,

Desperta company!
Es millor que la sort.

és l’aula a l’hora de tutoria o de llengua. I a qualsevol hora, ves! Doncs això, ara ja toca anar al “poema” de Maragall, treballar-lo i fer-lo aprendre per a la Setmana de Les Lletres, entre sant Jordi i Montserrat. 

Som-hi, busquem el “poema”. A la vaca cega i al Cant espiritual, no, no hi surt res d’estimar el teu ofici; me’ls conec prou de memòria. A Oda nova a Barcelona? A El comte Arnau? No em sona, però repassem-los. Res. I passo fulls i més fulls: Goig a la Verge de Núria, El mal caçador, Joan Garí, La fi d’en Serrallonga, En la mort d’un jove, La fageda d’en Jordà. Res de res. Això es fa costerut.

M’oblidava. Abans havia recorregut totes les entrades del Google; com faria tothom. No hi surten sinó  referències a l’anunci i al “poema”, però sense cap indicació sobre el text original.

Ben pensat, frases com aquestes no sonen gaire a poesia de Maragall. Però el poeta també escrivia prosa, articles! Clar, me’n recordo d’aquell famós sobre la Setmana Tràgica (La ciutat del perdó)! En tinc un grapat a Elogi de la paraula i altres assaigs, edició 62 i laCaixa. Això ha d’estar aquí. Escombro en diagonal una a una totes les pàgines dels Elogis de la paraula, de la poesia i del poble, d’El catalanisme en el llenguatge, La independència de Catalunya, Nietzsche, Àngel Guimerà… Aquí tampoc trobo res. Caram, el publicista! On diantre s’ha topat amb aquesta idea de Maragall? Em pregunto si al final valdrà la pena tantes hores esmerçades per una frase que si no pertany a un poema tampoc em servirà per fer aprendre res als alumnes.

Auxili, Remei! És la professora de català del centre. Diu que m’ho buscarà. Jo, escèpetic. On pot anar a buscar que no ho hagi fet jo? Passen les hores i al vespre, allà a les nou, sona el telèfon. Comença per dir-me que la cosa és difícil. Òndia, això ja ho sabia jo! També ha fracassat, doncs, i és el que em temia. Narcís, és tracta d’un article… Ei, que ho has trobat? Un article que segurament va ser escrit originàriament en castellà. Es diu Elogi del viure o Elogio del vivir. Doncs, ho ha trobat! De fet, la frase de l’espot no es correspon exactament amb les paraules de Joan Maragall, però segur que és el text on el publicista es va inspirar. Escolto les primeres frases i dic caram, Maragall, si que ho vas brodar! Són idees molt motivadores! I quina manera més penetrant d’expressar-les! Aquest text, segur, entrarà en la ment dels nois, i tant!

Bé, aquí el teniu. Traduït al català, no sé si pel mateix poeta.

“Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un entre els homes. Esforça’t en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me. Si, oblidat de tu mateix, fas tot el que pots en teu treball, fas més que un emperador que regís automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l’agitador, que el qui governa. Pots negligir tot això i l’adobament del món. El món s’arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva“.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!