BioSofia

Es veu que això del sentit de la vida atrau, sedueix. Quin millor prestigi per a la filosofia que presentar-la com allò que ens donarà el sentit de la vida.

La gent va assedegada de sentit de la vida. I si l’hi donen, oli en un llum. Uf, quin descans! Però es veu que això és prou difícil –avui dia se’n diu complicat. Tan difícil o complicat que ho esperen de la filosofia. D’aquí el prestigi que torna a tenir la filosofia en cercles cada vegada més amplis. Més Plató, menys prozac!

Deixem-ho clar d’entrada, la filosofia no dóna cap “sentit” a la vida. El mossèn, sí, ell dóna un sentit a la vida dels fidels que l’escolten cada diumenge. El gurú dóna un sentit als diners que demana als integrants de la secta. L’empleat d’una “agència detendències” dóna un sentit a determinats trets de l’època. El creatiu d’una casa publicitària dóna sentit a les imatges que ens plantifica per promocionar una marca. 

Ens ofereix alguna cosa la filosofia? Sí, no és pas tan garrepa: ens dóna un mètode de pensament, ens proporciona una actitud de qüestionament; no pas un sentit, ni el sentit, però sí l’eina que ens permet descobrir-lo per nosaltres mateixos. La filosofia s’interessa per la nostra autonomia allà on els altres ens lliguen amb un “sentit” regalat amb safata daurada. Sí, la filosofia busca un sentit a la vida humana, al món, al treball, a la mort, al dolor, als “capricis” de la naturalesa… I vés! sovint no el troba i quan el filòsof diu que el troba esbandeix de cop el que han dit els seus predecessors. Inconscient i petulant, pobre “savi”, no sap que igualment vindrà de seguida algú per esmenar-li la plana. Potser cal fer cas a Nietzsche per tenir la valentia de fer el dol a la nostra set de veritat. Spinoza desmunta Descartes, Hegel a Kant, Marx a Hegel… Si algú de nosaltres apreciava els filòsofs, que en prengui exemple i se’ls espavili: que faci neteja i els passi a tots pel propi adreçador recollint el que amb bon criteri pugui salvar d’uns i altres. Que és molt, tot sigui dit.

I és que aleshores se’ns revelarà allò que els animava a tots ells, a Spinoza a Descartes, a Kant i a Marx: una mateixa exigència, un mateix compromís, una mateixa cerca, una mateixa insatisfacció i una mateixa curiositat davant del món i els humans. Perquè un filòsof no serà mai un adherit a cap camp del pensament com qui està adherit a un partit o a una religió. Qui s’adhereix està enganxat i abdica de tota distància crítica. “La filosofia no dóna d’entrada cap sentit si no és el sentit crític.” (Charles Pépin)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!