… Vuit del matí. Un desert a la costa. Un cafè que encén els teus òrgans. Tot per descobrir. Una costa Brava que t’abraça i ets clandestina de les seves roques. El vent t’embafa. I tot s’escau per uns ulls. I et preguntes amb quants…Un concert que no està definit, una cançó que descobreixes…i ratlles
… Pot esmentar-se una paraula sense sentit sobre els teus llavis. Jo mai vaig estimar-te suficient. Suficient? Sí, la paraula és suficient. Una platja fosca que mai he pogut oblidar. Un jo que vaig ser i es va quedar en aquella petxina. Una petxina que dins d’ella vas guardar els teus records amb els meus.
tres en un… No puc pensa si Joyce ho va fer o ho va deixar de fer. No puc comprendre tanta literatura, sense saber escriure un boci del que tothom veu. Una mirada falsa. Els meus ulls, avui, ocupen el teu lloc. Puc recordar les cartes que ens vam estripar a la cara, no puc
… La vida t’encercla. No saps per què vas dir-li sí, ni saps si algun dia la vas estimar. Pots definir-te com a home quotidià, però aquesta quotidianitat t’està ofegant, entre parets mullades per les seves llàgrimes. Saps que algun dia, dins del teu passat, la vas veure bonica. Però, com et va dir fa
… Una sublimitat urbana amaga les pulsions que et fan girar el volt de la teva faldilla. Rosa i amarga. Mires el cel blau, i t’adones que l’hivern ja s’ ha embolicat entre barricades i bombes d’amor. Unes braves per donar un benvingut estiu, la primavera ja no existeix, s’ha casat amb la tardor i
Buscant un triangle… Passeges per categories inverses. I l’amor se’t planta sense demanar-te permís. Amelie passeja despullada i veu uns verds que li diuen stop. Queda’t avui en mi. I el Joan no hi és. A on han anat aquelles tardes de diumenge? No, no. Segueixes amb una carpeta i un llibre que no acabaràs,
… Un pa amb tomàquet que vam menjar fa temps. El fuet s’ha podrit. Ara només menges formatge. Vam ser feliços. I ara ho som més. Somric quan et veig somriure. I la vida ja segueix, diferent però segueix. Un respecte i un cafè. Una abraçada i anem a casa. T’espera un bon regal. Una
ASSAIG ESCENA…COMENCEN A CAMINAR…. El fum em molesta. Em demano la última copa. T’acostes. Les cames em tremolen. El Joan esta parlant amb els altres, i jo em trobo amb tu. Cara a cara. Poses la teva mà sobre la meva. Els teus ulls blaus es claven als meus. No puc parlar. Una cervesa sis
… Entre columnes i vidres. El Trastevere m’il·lumina sense pell i amb esma. Roma m’envolta sense saber on anar ni com parlar. Enyoro la ciutat i els ferrocarrils ben col·locats. Trobo un coliseu, que m’estampa la cara i em fa entendre aquesta ciutat. Tot comença quan tot acaba. Un viatge amb passatge en stand by ,
… Tot d’una s’acaba i llampegues amb ulls de nina. Petita petitona. Et veus entre llums i neu. Una veu fluixa recordes. Pots caure o pots ajupir-te. Els miserables t’inspiren. Epa , Elliot deia que la inspiració és una negació i que més dona. Jo estimo sense llum i sense neu. Els carrers s’han tornat
VULL UN IMPARELL A LA MEVA VIDA… Obra els ulls bonica. El cel és blau i un any nou comença. Tot està per fer i un any més ha quedat lluny d’un riu. I tu rius amb esma perquè saps que tot s’aclarirà i poc a poc tornaràs a teclejar lletra per lletra tot el
assaig d’escena…idees encadenades…. El Joan es desperta. L’Amelie dorm al seu costat. Només dorm. El Joan no veu més, que un cos. Es frega els ulls, pensa amb aquells ulls que va veure caminant per les Rambles. Amunt i Avall. El nadal s’acosta i l’esperit nadalenc s’amaga sota fanals. Engegues la teva honda. Baixes carrer
…. GRAN VIA I: Vuit del matí. Punta seca. Mans fredes. Un cor senzill. Un cor content. Tothom bufanda al cap. Fa fred i jo tinc classe. Critica literària m’espera. Tothom balla a cent per hora. Jo en mig de tots. Un raig m’esclata les galtes. 5 minuts tard. Tothom porta diari en mà. L’olor
… Cucu…em fa el tic tac del despertador. I tot ha anat malament. Bon dia em diu el peu i el funicular va de baix amunt. Els polítics es debaten entre mentides mentidetes…I L’ART HA QUEDAT PER L’ART. I els llibres s’estimben a la biblioteca central ,on un incendi els cremaria de cop, això es
… Dies sense escriure, m’espera Roland barthes i Madame Stael, què més puc dir de la vida. Ja tot s’ ha acabat. Entre amor, espelmes i una casa ,que ara ja ,no és casa. He deixat a una Laura. He deixat quatre anys enrere. He deixat de respirar per agafar aire. Ja no hi hauran