A vegades escric/ A veces escribo/

Obra els ulls bonica. El cel és blau i un any nou comença. Tot està per fer i un any més ha quedat lluny d’un riu. I tu rius amb esma perquè saps que tot s’aclarirà i poc a poc tornaràs a teclejar lletra per lletra tot el que voldries dir i no et deixen dir .Fas balanç, amb una copa de vi, de tot el que t’ha superat aquests dotze mesos, i de tot el que ha valgut la pena. Penses en tu i no hi ha borines per tenir por. Tot al seu temps, et van dir, tu ho vols ara però necessitaràs temps . Descobreixes noves lletres i melodies que et duran un altre tutú. Aquest tutú està estancat, es va trencar en un accident . I ella, la petita Amelie, s’eixuga les llàgrimes, i tu la faràs veure que el tutú donarà altres voltes però en un altre escenari. Les coneixeràs al 2013, un any on la crisis ja hauria d’haver desaparegut i segueixes escoltant desaucis, recessions, crisis, suïcidis, manifestacions, pobresa de la classe mitjà. I  caldrà esperar al 2014, una broma poma. Però ja no hem d’esperar a que res sigui como abans , el 2008 va queda lluny i ja no hi haurà continuïtat, ni en economia ni en amor. Tot es va fondre, quan vam brindar amb raïm, aquell any on els somnis de molts es van caducar i va començar l’infern del s.XXI. Els reis portaran als adults carbó i una mica de salut i als bufonets moltes joguines amb esperances. Això és el que necessitem. Esperança. Jo només li demano als estimats reis que em deixin, per sempre, la memòria dels grans moments que m’omplen i em fan poder fer crik crik pels matins i superar tota la merda que em regala la vida i fer un iepaaaaaaaaaa pel 2013 i segur que per tots serà molt millor. Escriure no es fàcil, ningú et va dir que ho fos, però et pensaves que el camí per fer-ho et portaria més sorpreses, però aquí segueixes intentant veure la gràcia d’aquest art i el temps t’absorbeix i les llibretes i esbossos t’esperen i tu no arribes a ells . Tot t’abroma i la pell s’encén. Les hores falten en el teu rebost de lletres ferides. I els àngels de la ciutat t’observen i t’escolten. I tu avui enviaràs un àngel al cel, per donar el bon any als àngels de la teva vida, que ja no hi són brindant amb tu un nou any. Tot s’escapa per la ciutat i pel teu ordinador. Les idees del 2012 s’acomiaden amb un punt i final. No vull saber res més d’aquest any parell. Vull un imparell a la meva vida. I l’esperança està posada en el 2013. Bon any Barcelona. Adéu 2012, arreveure Laura, no sé on deus ser però segur que tu també tindràs un gran any. Et recordo. Però t’enterro amb un 2012 i un punt i final.
Of Monsters And Men – Little Talks