A vegades escric/ A veces escribo/

GRAN VIA I:
 Vuit del matí. Punta seca. Mans fredes. Un cor senzill. Un cor content. Tothom bufanda al cap. Fa fred i jo tinc classe. Critica literària m’espera. Tothom balla  a cent per hora. Jo en mig de tots. Un raig m’esclata les galtes. 5 minuts tard. Tothom porta diari en mà. L’olor de castanyes m’embafen. La cantonada amb aribau. Es la clau per entendre el microcosmos de la city. Oleee em diu la Lola. On ets. Encara no te fet ni sé si et faré. Dormim vuit hores qui mes qui menys. Ens enamorem. Vivim . Ens destruïm i em planto aquí a la cantonada on un dia tot es va acabar i on tot va començar. Recordes un petó que mai va arribar per hores externes d’un mussol. I he recuperat Madame Bovary. Un adulteri, un pretext. Una originalitat. 88 tòpics i em recreo amb vosaltres. Gent dormida. Tots tenim un mateix trajecte. Tots sabem on prendrem el cafè, per fer un kitkat i tornem-hi. Oficina. asfixia. Les vacances un punt de record. Respirem i seguim teclejant . I esperem el divendres per respirar. I la cantonada, el diumenge estarà buida. I el dilluns tornarem a rondar a cent per hora amb ressaca de cap de setmana i potser enamorats o trencats seguirem el mateix recorregut. I el cafè serà el mateix que fa 1000000 segons. Espero un petó i algú que em digui eh estic aquí. Però jo no veig res ,entre tant fum i tanta pressa.

GRAN VIA II:
00:00 SURTS de la cantonada. Et plantes abans de marxar. La nit freda. Cinc segons, tens les mans congelades. La cantonada buida. A la nit fa por. Individus que no saben on van. Tapats de negre. Veig un home. Ulls borrosos. Mira de dreta a esquerra. Un cor perdut. Un soliloqui. Un personatge buit i fumut. Espero un petó que no trobo un t’estimo que es va perdre fa temps. La cantonada m’absorbeix i jo m’ajupo per veure les passes invisibles. Demà a les vuit ja no tindrà aquesta serenor. Un punt de tensió. i em pregunto si esclatarà un tro i em quedaré petrificada com Anaxerete. I una medusa em mirarà i aquí em quedaré. Tòpic literari de nit. I la cantonada queda il·luminada per llums i neons que van a cent per hora. L universitat dorm i jo tinc insomni d’estimar. I recordo la ruptura i em creuo entre un semàfor i una cervesa. Quan vam parlar de tu i de mi, i de mi i de tu, però el temps, en aquesta cantonada, m’ha donat la raó, només parlaves de tu. ,a cantonada buida em respon. i estic aquí ,com si fos una càmera, però jo només porto una carpeta, un llibre de critica literària i un cor perdut.