A vegades escric/ A veces escribo/

Paraules trencades/ Palabras rotas

Exercicis literaris

UN SANT JORDI DIFERENT/ UN SAN JORDI DIFERENTE

23 d'abril de 2020

UN SANT JORDI DIFERENT: Avui, Barcelona no es vestirà de pètals de roses ni farà olor de llibres nous. Avui, les Rambles no ens donarà la benvinguda a un Sant Jordi. Avui, no sortirem als carrers a estimar-nos, a somriure’ns, a confessar-nos algun secret que  un dijous normal no ens diríem. Un 23 d’abril, que

Llegir més

PÀGINA EN BLANC/ PÁGINA EN BLANCO

14 de març de 2020

PÀGINA EN BLANC Res del que va ser, va passar. Un manuscrit enviat. Un ordinador buit. Una pàgina en blanc. No vull trencar amb un passat mal acceptat. Un present que em retorna unes paraules mal sonades. Una novel.la per escriure. Paraules en blanc. No he trencat amb una Gala. No he trencat amb la

Llegir més

EL QUE NINGÚ ET VA DIR ABANS DE SER MARE/ LO QUE NADIE TE CONTÓ ANTES DE SER MADRE

14 de febrer de 2020

EL QUE NINGÚ ET VA DIR ABANS DE SER MARE: el misteri de la maternitat: Sóc jo la que escric. La que no em reconec. La que el seu cos ja no és el mateix, ni em pertany. Voldria dir-te tantes coses. Voldria dir-te que tot va bé. I tot va bé. Quan em llegeixis

Llegir més

UNA VIDA QUE MAI VAM TENIR/ UNA VIDA QUE NUNCA TUVIMOS

12 de febrer de 2020

  Una vida que mai vam tenir Vaig entendre que mai vas ser-hi. Un final que ja estava massa escrit, que mai el vaig voler veure. Uns ulls que ploren. Uns ulls covards que em van dir ja n’hi ha prou. La vida em persegueix mentre pujo un Major de Sarrià buscant el que ja

Llegir més

EL SEU NADAL/ SU NAVIDAD

27 de desembre de 2018

El nadal que no vam tenir i mai més tindrem. Veig aquells ulls que mai més em miraran. Vas morir un agost mentre la ciutat enterrava a 100 animes assassinades en unes Rambles. Una Gala que camina per passeig Bonanova. Porta la teva bufanda. Negra. Plena de borles que només porten records esborrats. Un passat

Llegir més

ELS SIS SENTITS/ LOS SEIS SENTIDOS

23 de maig de 2018

Torno a sentir els sis sentits de la teva vida. Una ruptura per Barcelona que em va clava un record esmunyit i massa esquinçat per unes paraules trencades. Agafo els ferrocarrils, i veig l’home de sempre, esperant un tren que ja mai arribarà per ell. Crec que per mi, tampoc. Les nostres vies ja van

Llegir més

EL NOSTRE INTERROGANT ETERN / NUESTRO INTERROGANTE ETERNO

16 de maig de 2018

  Avui he somiat i tu no hi erets. Em quedava atrapada entre una porta i una reixa. No podIa escapar. No podIa escapar de mi. Ni de la teva absurda mort. El meu mal de cap pervers d’una Gala que no sap estimar ni com parlar. Em quedo muda davant d’aquest món, que cada

Llegir més

LAURA, BALLARÀS…

12 de maig de 2016

Ja sé on vius Provença amb Rambla Catalunya. Avui t’he visitat. Bategaves. I Bategaves. Avui Laura t’he pogut veure. Estaves quieta, immòbil mirant aquell amor que ja no hi és. Entre una primavera plena de tendresa amb un toc d’amarg. La revolta continua però tu ja no la vols escoltar. No la sents. I jo

Llegir més

QUE PLOGUI

17 de març de 2016

Una gota va caure sobre la teva sabata i em vas mirar. No tenies por ni tristesa. Només guardaves una llibreta i una ploma esborrada,  vas saber que tot començaria. Barcelona mullada i la pluja ha donat el seu últim adéu a un hivern emprimaverat. Notes com el ritme de les gotes s’escauen mentre intentes

Llegir més

A RITME DELS QUATRE FOGONS

2 de març de 2016

L’últim vals va ser el teu primer ball. Veus una primavera prematura. El vent et copsa els teus cabells  mancats de les seves carícies. Et costa escriure. Un plural i una primera persona apareixen entre llibretes i paraules trencades. Una primavera que aviat se’ns presenta i jo encara no la vull. Tot accelerat i encara

Llegir més

UN BALL EN SILENCI

25 de febrer de 2016

Sento un puny . Un gir, dues voltes i el ball comença. Barcelona ronda quieta, atapeïda. Un ball en silenci. Només tu el saps porta per dins. Un cor trencat. No et queda res. Camines sense sentit. No busques res perquè no tens res. Un cor esquinçat. I tu ja no saps qui ets ni

Llegir més

EM LLEGIRÀS

22 de gener de 2016

Em llegiràs. I sé que ho fas. Tu lector impotent davant d’aquestes paraules trencades. No et creguis res. Només pensa que em dic Laura Sovirà. I que et vaig estimar. Ho vaig fer fins que tot va fugir en aquell pis. Vaig tancar les portes. Ho vaig cremar tot. M’han dit que emparaulo el món

Llegir més