A vegades escric/ A veces escribo/

Passeges per categories inverses. I l’amor se’t planta sense demanar-te permís. Amelie passeja despullada i veu uns verds que li diuen stop. Queda’t avui en mi. I el Joan no hi és. A on han anat aquelles tardes de diumenge? No,  no. Segueixes amb una carpeta i un llibre que no acabaràs, i tornes a veure uns verds. Una elegància que impera tot el carrer, la seva amb la teva. Pots fer un nus a la teva infidelitat psíquica, i pensaràs que no passarà. Cleopatra et menja el cor i el Joan t’ofega. La Gran Via no està feta per casar-se amb el parc güell, i tu no estàs preparada per passar així, la resta de la teva vida. Haig de trobar la manera de trobar una primera persona per tu, per ella i a ell. Un triangle que em bombardeja el cap . Barcelona acomiada i dóna la benvinguda a una primavera hivernal, on les llàgrimes han quedat desconsolades per cloaques , on les rates també s’enamoren. Un primer ball oblidat al calaix. Un ball per Barcelona, que fuig del meu calaix, i un pis que m’obrirà la llum. El cafè olorarà diferent,  i a tu et veure mes dolcet .Em faig gran,  les arrugues ressonen a la meva pell , i cada dia ballo menys, i em costa troba la cançó que em fa fer : 1, 2, 3 , re mi sol fa….Uns balls que no tornaran i potser, si tornen tindran un compàs més piano a  piano, que jo ja no estic per hòsties ni per tenir singlots. Un cor buit amb un Mallarme ,que em nega la seva poesia pura.  Picasso em composa sobre el meu terrat nou, on les costelles es cremen, i  prendré el sol ,mentre em dediques un preciosa, bonica , avui tot anirà bé, i jo em guinyo un ull. Amelie m’espia, calma, calma, no tinguis por, només és,  que la teva vida necessita una miqueta d’acció, i necessites fugir d’aquest Joan que et fa la guitza, ell no t’estima ,o potser sí. Qui estima en aquesta Barcelona invisible? I la crisi no desapareix ni amb pintura. Els ulls van dolguts , jo me’n duc un suc de mandarina per preparar-me, per fer una benvinguda a una nova primavera ,que com sempre sentiré aquelles pampallugues , que em fan veure la ciutat una mica més bonica. Com tu.