A vegades escric/ A veces escribo/

Cucu…em fa el tic tac del despertador. I tot ha anat malament. Bon dia em diu el peu i el funicular va de baix amunt. Els polítics es debaten entre mentides mentidetes…I L’ART HA QUEDAT PER L’ART. I els llibres s’estimben a la biblioteca central ,on un incendi els cremaria de cop, això es el que pretén la política d’avui i d’ara. Les baralles són el neguit de la nostre Barcelona ,on les males cares ballen per la Gran Via. No hi ha somriures, no hi ha gràcies ,ni saludem al nostre enemic…ens diem bon dia, per dins i potser, és el que necessitem un bon dia i un somriure d’un desconegut. Això és el que ens inculquen els nostres polítics, si es pot dir que són nostres. Perquè semblen vinguts d’un extramónmundial. Ens ensenyen les baralles i és normal que a la ciutat es respiri aquest aire tan hostil. És la retòrica de la nostre democràcia. Només hi ha verba i el res ha quedat fora d’aquest segle.
Cap a on anem? Tu ho saps? Jo ni idea. I caminem pels carrers sense saber que estem fotem ,mentre podríem regar margarites i fer somriures a desconeguts, ens barallem per ser el primer en entrar al metro o per no fer cues, per pagar un cafè. Oju!!! el cafè està molt car. He descobert un petit lloc on el tallat amb surt a 0,97. Set cèntims ,que sempre els dono amb monedes de dos cèntims ,i una moneda de cinc. La cambrera lo flipa. Aquestes són les petites gràcies quotidianes més poder escoltar les converses de la gent. També lo flipes. I d’allà i d’aquí podries treure grans històries. I quina és la teva història? teixir i teixir. Volem teixir sense fils. Vermells, blaus, verds. Teixim-nos i farem un gran drap que ens cobreixi per la nit i tinguem bones sonetes. I no deixem que la gent perdi més vides per una casa. Assassins del S.XXI? La història ja  escriurà el que cregui, sempre els mateixos ,ho defineixen tot des de la cúpula dels rics. Si arribem aquell dia, jo et diré t’estimo. I m’he perdut.
M’hauria agradat veure’t viu entre branques blanques i explicar-te qui es Petrarca i parlar-te dels tòpics i saps què m’expliquen? que dins d’aquests tòpics hi és l’originalitat. T’imagines. Ballar entre tòpics literaris. I que diries del beatus ille en aquesta Barcelona del s.XXI. Jo moltes barbaries. I la màgia s’amaga sota aquesta tradició….recreem-nos sobre els tòpics. Potser és el que necessitem ser originals pensant en una història, una tradició que ens pertany. Quatre barres tacades de sang nostre. Potser ens retrobaríem i potser teixiríem el que necessitem, una mica, només una miqueta de confiança. I dóna’m la mà que ara es fa fosc massa aviat.
Mentre hi ha unes eleccions deselectorals, que ens colapsen,jo me’n vaig a buscar una història que m’ompli el cor de veritat, i entre clàssics desordenats ,trobaré alguna cosa que digui això és, el que vull teixir. Perquè no es pot oblidar que l’art no és per l’art. L’art es per tots. I potser els polítics haurien de passejar-se per la biblioteca i treure una clariana, perquè ens deixin respirar, una mica, només una miqueta, perquè el suïcidi no es converteixi en assassinats de la nova època ,on no sabem sobre que caminem. Amelie i Cleopatra us trobaré, no jugueu tant, que sé on sou.  
 Blaumut – Pa Amb Oli i SalBlaumut – Pa Amb Oli i Sal