A vegades escric/ A veces escribo/
Paraules trencades/ Palabras rotas
5 de febrer de 2013
0 comentaris
ARRIVEDERCI AMELIE
…
Entre columnes i vidres. El Trastevere m’il·lumina sense pell i amb esma. Roma m’envolta sense saber on anar ni com parlar. Enyoro la ciutat i els ferrocarrils ben col·locats. Trobo un coliseu, que m’estampa la cara i em fa entendre aquesta ciutat. Tot comença quan tot acaba. Un viatge amb passatge en stand by , i jo m’ajupo amb tu, perquè la guàrdia suïssa no ens enxampi fent una fotografia prohibida. Caminar pel camp de fiori no té preu, mentre la pluja i el sol ens bategen. I compro vuit maduixes i uns pantalons. Em dius preciosa i jo ballo damunt del panteó, mentre et dedico un t’estimo ben definit, entre arcs i columnates imperials. La crepe m’espera i recordo un never more i una Cleopatra que m’espia. Et quedaria bé Roma, però jo avui no estic per parsimònies. Un Giovani ens obra la porta i jo m’acurruco al teu cos, respiro un nou aire primaveral, que s’avança en aquesta ciutat nova per mi i per tu. Italians, pobres, que m’intenten treure el que no tinc, passin , passin, aquí parlem amb angles. Parem a fer un cafè. Estupendi. Només sabem dir ,graccie ,graccie. Ens mirem , només ens cal un somriure. Porto un vestit. El vestit. L’opera ens espera i somiem amb ser el que no som. Una copa de cava i seguim caminant per carrers milenaris. Stop. El fred ens gela les mans i estem atrapats entre semàfors i transits incontrolats. Policies amb espases i una princesa perduda, que espera un bambino, un arrivederci,que ella no s’espera.
Amelie estima al Joan i Cleopotara estima al Vaticà. La Pietat m’ilumina amb un fil de llum, que em diu, tu pots. Un excel·lent sobre el meu cap i sóc la santa, quan entro a la basílica i reso un parenostre per tots. Perquè la vida no se’ns compliqui més. T’agafo de la mà i la seguretat ets tu, tu ets el meu dolç, dolcet. Estimarte entre el coliseum i sant pere, no té preu. I recordo a una ballarina rodolant per la piazza di venecia, que em recorda a la Laura, i jo ,avui ,sóc jo i tu ets tu. No hi ha ficcions , no hi ha poemaris, ni novel·les per escriure. Les cantonades m’ensenyen el que no he vist . M’agrada aquesta aire viu , però Barcelona ens espera amb maldecaps i amb tocs de felicitat. T’atrapo, m’abraces, mentre esquivo el aire gelat i alhora primaveral, i només veig uns ulls verds, els teus i res més. Això es Roma. Arrivederci Barcelona.
Amelie estima al Joan i Cleopotara estima al Vaticà. La Pietat m’ilumina amb un fil de llum, que em diu, tu pots. Un excel·lent sobre el meu cap i sóc la santa, quan entro a la basílica i reso un parenostre per tots. Perquè la vida no se’ns compliqui més. T’agafo de la mà i la seguretat ets tu, tu ets el meu dolç, dolcet. Estimarte entre el coliseum i sant pere, no té preu. I recordo a una ballarina rodolant per la piazza di venecia, que em recorda a la Laura, i jo ,avui ,sóc jo i tu ets tu. No hi ha ficcions , no hi ha poemaris, ni novel·les per escriure. Les cantonades m’ensenyen el que no he vist . M’agrada aquesta aire viu , però Barcelona ens espera amb maldecaps i amb tocs de felicitat. T’atrapo, m’abraces, mentre esquivo el aire gelat i alhora primaveral, i només veig uns ulls verds, els teus i res més. Això es Roma. Arrivederci Barcelona.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!