A vegades escric/ A veces escribo/
Paraules trencades/ Palabras rotas
19 de gener de 2013
0 comentaris
GOOD BYE MY DARLING
…
Tot d’una s’acaba i llampegues amb ulls de nina. Petita petitona. Et veus entre llums i neu. Una veu fluixa recordes. Pots caure o pots ajupir-te. Els miserables t’inspiren. Epa , Elliot deia que la inspiració és una negació i que més dona. Jo estimo sense llum i sense neu. Els carrers s’han tornat bruts, neguitosos, i quan es de dia tots dormim , els dimonis s’aixequen a les 00:00. Potser un blanc i un negre. Gran via ja no existeix . Good bye my darling. Mentre escolto suzanne, només em venen al cap aquelles nits on intentàvem arreglar el món, ens acabàvem la botella d’un vi qualsevol. A fora, feia fred i a dins, ens escalfàvem entre espelmes i llenya orgànica. No siguis idiota, que no he vingut a buscar-te , només un record dins d’un absurd és la clau per mirar el que veig, avui. Una nina abandonada, sense ulls i amb un vestit estripat, ja ningú la traurà de les escombraries, morta segueix allà dient, soc la teva nova amiga. I aquella nina era d’una nena que ja s’ha fet gran. I balla a ritme de malaltia, buscant amants que li xuclin la sang i l’absorbeixin entre perfums i dols d’infidelitats, aquella nena es diu Cleopatra, un passat desconegut i un present mortal. La mort el seu destí , el camí Amelie. I on es trobaran? Qui serà qui? Qui estimarà més la Gran Via? Qui morirà abans? Tot tindrà un principi i una rosa ho apagarà tot. Tota la merda i la hòstia serà en un dia.
Creues el carrer i el veus, no et lamentes de res, només uns Blaus han sigut fidels i una infidelitat arropa el llit de matrimoni i que més dona si ja soc un fantasma. I els homes no són home. L’anima s’encén pels Carrers de Barcelona, ténrn un secret més entre les cames i sota els carrers. Barcelona neta i maca, l’aparença del SXXI. Cleopatra fa tard per estimar i Amelie té pressa
Creues el carrer i el veus, no et lamentes de res, només uns Blaus han sigut fidels i una infidelitat arropa el llit de matrimoni i que més dona si ja soc un fantasma. I els homes no són home. L’anima s’encén pels Carrers de Barcelona, ténrn un secret més entre les cames i sota els carrers. Barcelona neta i maca, l’aparença del SXXI. Cleopatra fa tard per estimar i Amelie té pressa
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!