A vegades escric/ A veces escribo/

Dies sense escriure, m’espera Roland barthes i Madame Stael, què més puc dir de la vida. Ja tot s’ ha acabat. Entre amor, espelmes i una casa ,que ara ja ,no és casa.
He deixat a una Laura. He deixat quatre anys enrere. He deixat de respirar per agafar aire. Ja no hi hauran més converses amb ella, ja no hauré de pensar amb el nostre primer ball. Em quedo tranquil.la perquè t’he pogut fer la vida que et mereixes i la meva vida que em mereixo. La nota de re i de sol , mi i fa, t’embolica bonica, i no tornis a mi ,perquè jo ara me’n vaig a gaudir de Barcelona. Es el que em toca, vull viure el barri, sortir de casa, fer cafè i comprar el pa, que tu i jo per la nit ens menjarem, mentre ens tastem entre mirades d’amor i complicitat i un got de vi que serà la promesa. I ara, me’n vaig a buscar noves protagonistes ,que m’enamorin i m’odien per fer paraules trencades i esborrar pensaments posant ritme a les escenes.
Una Amelie  VERSUS una Cleopatra , una ciutat bruta, alegra ; que m’omple l’orgasme de les llibretes, on a una hora qualsevol, em vaig enamorar de tu, mentre Collserola ens tapava i tu dormies .Jo et mirava i tu ja feia temps, que m’estimaves i jo he esgotat el meu rellotge sense piles. Can Giral és a les fosques , el meu cor encès per una certa melancolia, que no sé definir. 
I què és escriure? convertir una vida ,des d’ un punt inicial ,que el meu entendre és el punt clau. El punt zero. Ara et toca fer-ho sola, jo t’he deixat on havies de quedar-te .Em quedo aquí, aquí amb tu, a Barcelona. Les sis del matí, un cafè i torno a respirar un aire nou, un hivern que promet poesies i embolcalls de neu, jo m’adormo, tranquil.la, al teu costat.  Barcelona s’enfosqueix i l’olor del fred ja ha quedat impregnada a tots els pisos de la ciutat. No hi ha nit que no somií amb el que t’he deixat . Em sento orgullosa de com portes el tutú i la vida que tens. És el que ens mereixem. No hi ha més per la Gran Via…de moment…busco i respiro i dormideta ,al teu esguard, somiaré ,només amb nosaltres dos. Toca viure i res més. A Barcelona tot té un final i un re principi. Toca buscar una història. 

laura i miquel