L’episodi de l’Alguer en la llarga persecució del poder espanyol contra el president Carles Puigdemont ha estat un revulsiu puntual pel moviment independentista afectat pel procés de desconstrucció promogut per ERC i al qual ni la CUP, ni Junts per Catalunya han sabut fins ara donar resposta. Josep-Lluís Carod-Rovira, en aqueix article d’ahir al vespre
Gairebé deu anys d’ençà el començament de la guerra multidimensional de Síria, el règim d’Al-Assad continua al capdavant d’un estat fallit malgrat el seu caràcter genocida. No queda pràcticament res del projecte de la Gran Síria, que havia d’abastar l’actual Líban, Jordània, Iraq, Palestina i més enllà, només el Partit Sirià Nacional Social (PSNS), fundat
Jaume Sabater i Serra (Badalona, 1910 – 10 maig de 1945, al camp nazi de Coswig), va néixer a Badalona (Barcelonès), on el seu pare era un alt funcionari de l’ Ajuntament. Es va afiliar a Nosaltres Sols de ben jove i arribà a pertanyer a la direcció del partit. Al 1939 passà a França,
Francesc Ferrer Torrents (Barcelona, 1908- Mèxic, DF, 1979), fou un “patriota català conseqüent” (com expressament recorda l’esquela familiar publicada a l’Avui el 2 de novembre del 1979) al llarg de tota la seva vida. El seu pare era un farmacèutic nacionalista que acollia a la rebotiga de l’establiment del carrer Tallers tota mena activitats conspiratives,
Les actuacions en matèria simbòlica menades pel Govern de la Generalitat per commemorar la Diada d’enguany mereixen una reflexió aprofundida més enllà de la qualitat de cadascuna d’elles. D’entrada, cal puntualitzar que, mentre els socis de Junts per Catalunya no diguin el contrari, les crítiques que s’hi poden fer han d’anar dirigides al conjunt de
“La nouvelle idéologie dominante. Le post-modernisme”, Shmuel Trigano, Éditions Hermann, París, 2012. Aqueix sociòleg i filòsof jueu francès (nascut a Blida, Algèria, al 1948), sovint esmentat en els apunts d’aqueix bloc, fa en aqueix assaig breu una anàlisi del pensament postmodern aplicat, amb la desconstrucció com a mètode, a totes les disciplines de les ciències
Entrevista publicada a l’edició tarragonina del Punt el 6 de juny del 1998: “Jaume Renyer és una persona polifacètica. De les moltes perspectives que engloben la seva trajectòria particular amb profunds coneixements sobre la gestió municipal en aquesta entrevista fa un repàs a un dels reptes que té plantejats la societat actual, la gestió dels
El proppassat 10 Le Figaro publicava aqueixa entrevista a dos lliurepensadors francesos eminents: Il y a vingt ans les tours jumelles du World Trade Center s’effondraient à New York, et avec elles, nombre d’illusions intellectuelles. Le rêve d’une paix perpétuelle, d’une mondialisation heureuse et d’une convergence démocratique laissait place au retour du tragique. Vingt ans
El 6 de juny del 1998 m’entrevistava El Punt, al cap dels anys les meves respostes em semblen encara vigents: Com valora el procés de reconstrucció nacional de Catalunya que s’ha seguit després de la repressió franquista? -«Crec que s’ha avançat poc, perquè els processos de reconstrucció nacional són difícils. L’independentisme català, a diferència del
Xavier Ferré Trill (Reus, 1962), és un historiador i sociòleg especialitzat en l’estudi del pensament polític contemporani. Entre companys seus ha circulat un text inèdit sobre la memòria històrica (un tema que m’interessa sobremanera lligat a la mentalitat col·lectiva dels catalans d’ara en vistes a un assaig que estic enllestint). Avui ha estat publicat per
“Valorem positivament la iniciativa de l’ANC per commemorar de manera complementària, la Diada de l’Onze de Setembre i la del Primer d’Octubre, reafirmant que aquesta darrera és la victòria parcial més transcendental que ha assolit l’independentisme català des de la implantació, per la força de les armes castellanes i franceses, dels Decrets de Nova Planta
S’atansa el vintè aniversari dels atacs jihadistes de l’11-S contra els EUA, i arreu d’Occident hom defuig l’anàlisi del conflicte multidimensional que el totalitarisme islàmic manté contra Occident per por de copsar-ne les veritables proporcions i la pròpia dinàmica claudicant, com es pot percebre arran de la desfeta a l’Afganistan. Els estats occidentals haurien de