Entrevista publicada a l’edició tarragonina del Punt el 6 de juny del 1998:
“Jaume Renyer és una persona polifacètica. De les moltes perspectives que engloben la seva trajectòria particular amb profunds coneixements sobre la gestió municipal en aquesta entrevista fa un repàs a un dels reptes que té plantejats la societat actual, la gestió dels residus urbans, i en el qual ha aprofundit en diversos estudis com és el cas del seu darrer llibre, realitzat amb Mònica Massó, “Perspectives d’una gestió integrada dels residus municipals (Cossetània Edicions-1998)”.
Tarragona Aquesta setmana s’ha tornat a parlar dels problemes de saturació de la incineradora de residus sòlids urbans. Quin és el problema?
-«Que la planta està habilitada per donar servei de manera inicial a set municipis, que són els de la Mancomunitat. Per a aquests municipis la incineradora a hores d’ara és suficient. El problema de saturació és més aviat el de la falta de planificació de l’administració responsable a Catalunya. La resta d’ajuntaments del Camp de Tarragona què han de fer si no porten la brossa a incinerar?»
-Què creu que s’ha de fer?
-«És necessari un programa integral de gestió de residus per a tot el Camp de Tarragona, per no trobar-se amb aquests problemes. No és un problema de la incineradora sinó de falta de planificació, que no és imputable als gestors de la planta.»
-Quina hauria de ser la base d’aquesta actuació?
-«Per poder fer una política integral de gestió de residus hi ha d’haver primer de tot un ens planificador que a hores d’ara no existeix. Tot el que hi ha és una coordinació entre tres consells comarcals, la Junta de Residus i la Mancomunitat, però no té la capacitat de globalització necessària.»
-I quines són les línies bàsiques que hauria de preveure el programa?
-«Es tractaria de veure quants residus es produeixen al Camp de Tarragona, qui els recull, perquè ara cada Ajuntament utilitza empreses, sistemes i preus diferents, quin cost global pot tenir la recollida i quines instal·lacions cal fer.»
-En el tractament dels residus hi intervé el reciclatge. En quin nivell estem?
-«Un dels objectius desitjables que hi ha fixat és que en deu anys s’arribés a reciclar el 30% dels residus. Ara estem al voltant del 5%. Augmentar la xifra un 25% en deu anys és un objectiu que considero realista, però que requereix un esforç i una inversió importants.»
-El camí encetat, però, és el correcte?
-«El que crec és que és insuficient. Per exemple, està molt bé tenir una planta de compostatge de matèria orgànica com la que té Botarell, però realment és un tant per cent molt petit del problema. És una actuació aïllada, sense tenir clar el conjunt.»
-Què opina de les veus que s’han aixecat en contra de les incineradores?
-«S’ha de saber en cada moment determinat, de les diverses formes de tractament de residus que hi ha (recollida, abocaments incineració,…), quina és la més viable ieconòmica. De vegades són més costosos, en termes mediambientals, certs reciclatges que la incineració. Pot ser que el transport de residus des del lloc d’origen al de reciclatge provoqui una contaminació major que si es cremessin. Es tracta d’analitzar la realitat i sense dogmatisme trobar solucions. I dels mitjans que hi ha, trobar els més adequats a cada territori. Sobre la campanya contra les incineradores, crec que falta rigor polític i científic en els seus plantejaments.»
-Una de les solucions que s’apunta, en el problema dels residus, és una major actuació en l’origen. Produir menys residus i que siguin reutilitzables. És factible?
-«El factor clau és dotar-se d’una política basada en la prevenció. A mesura que augmenta el nivell de vida, augmenta també el nombre de residus. I l’increment és superior a les actuacions de recollida selectiva. Aquest problema va lligat a un determinat sistema de vida, de consum, d’hàbits. L’èxit de la recollida selectiva va lligat a molts aspectes: per exemple la construcció d’habitatges de petites dimensions implica dificultats perquè la gent pugui disposar de diversos llocs per fer la selecció. La gestió dels residus ha de ser canviant, evolutiva segons els canvis de les ciutats i requereix un esforç d’anàlisi, de planificació i d’inversió de mitjans econòmics de manera constant.»
-És necessari un major esforç didàctic entre la gent?
-«La conscienciació ciutadana és un element important però tota la política mediambiental no es pot recolzar sobre el comportament individual dels ciutadans. No es pot traspassar la responsabilitat als individus. S’ha de millorar la conscienciació i fer campanyes, però realistes.»
-L’elevat cost que provoca el tractament dels residus és assumible per la situació econòmica del país?
-«Els impostos que el ciutadà haurà de pagar augmentaran en els propers anys, a mesura que l’administració inverteixi en infraestructures i es vagin assolint els objectius programats.»
-I el ciutadà ho entendrà?
-«Això depèn dels polítics, però el que han de fer és dir la veritat. Cal valentia política.»
-El règim jurídic de Catalunya sobre la gestió dels residus és equiparable a escala europea?
-«A Catalunya seguim l’evolució normativa que ens diu la Unió Europea. El problema no està tant en la normativa com en la capacitat per complir-la. Tot fa preveure que durant la pròxima presidència d’Alemanya de la UE s’aprovarà una nova directiva europea sobre incineració de residus més exigent, ja que la posició alemanya està enfrontada a la francesa, que és més tolerant. Els canvis no van en el sentit de penalitzar la incineració sinó de garantir les condicions tècniques per utilitzar la en la recuperació d’energia.»
-La lluita contra el pla de residus ha augmentat la desconfiança social contra infraestructures de tractament de residus?
-«En aquells fets de l’Alt Camp i la Conca de Barberà hi havia en el fons un problema polític més que una altra cosa. Hi havia un greuge social i i una politització del problema relacionat amb el desequilibri territorial del país.»
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!