El 6 de juny del 1998 m’entrevistava El Punt, al cap dels anys les meves respostes em semblen encara vigents:
Com valora el procés de reconstrucció nacional de Catalunya que s’ha seguit després de la repressió franquista?
-«Crec que s’ha avançat poc, perquè els processos de reconstrucció nacional són difícils. L’independentisme català, a diferència del gallec o el basc, no ha tingut una columna vertebral per a la seva evolució. En el cas de Catalunya un dels principals problemes ha estat que la continuïtat de les organitzacions independentistes ha estat l’excepció. Si no hi ha una columna vertebral on es formin quadres polítics no hi ha element de reflexió ni estratègia. I sense estratègia no hi ha evolució.»
Per què ERC no ha estat aquesta columna vertebral?
-«ERC ha recollit gent de diverses militàncies, però ha estat més la suma de persones que aporten la seva experiència que una continuïtat d’estratègies. La línia política del Bloque (BNG) es remunta fins a deu o quinze anys enrere i la d’HB fins a molts més. A Catalunya no hi ha hagut quadres amb voluntat i capacitat de direcció per portar a terme un projecte d’aquestes característiques. Ara, ERC comença a estar en condicions de bastir una alternativa pròpia.»
A banda de les debilitats organitzatives quina és la debilitat ideològica de l’independentisme català?
-«No hi ha a hores d’ara una consciència de confrontació política amb el projecte estatal espanyol. I això no vol dir violència sinó la consciència que Catalunya està en conflicte amb Espanya. I en canvi l’Estat actua en termes de conflicte contra Catalunya en tot: la llengua, l’organització territorial, les inversions, el control policial… És un estat que lluita per sobreviure i això implica l’assimilació de les nacions que el componen.»
Què és l’independentisme sociològic?
-«Jo parlaria més aviat d’un conjunt de sectors socials majoritaris a Catalunya que sortirien beneficiats amb la independència, perquè l’Estat comporta uns costos socials i econòmics que no es poden recuperar. I, hi ha una elit política, cultural i econòmica directament vinculada a l’Estat que és justament la que fa espanyolisme, perquè intenta dirigir l’Estat. A Catalunya no hi ha burgesia nacional catalana en el sentit de voler construir país, sinó una elit que aspira a governar Espanya. El problema és que a Espanya ja es governen ells. Una ruptura amb l’Estat, per a la població de Catalunya, seria beneficiosa. L’Estat espanyol és un estat que ocupa territori més preocupat per assegurar les condicions de dominació política que per desenvolupar-lo.»
La construcció de la Unió Europea pot afavorir la desvinculació amb l’Estat espanyol?
-«Ens servirà si sabem actuar com a poble en el marc de globalització que suposa aquest procés. Hi ha dues visions d’Europa: una de defensa integrista del paper de l’Estat i una altra més favorable a la ciutadania europea, a la igualtat de drets i a la diversitat. Jo crec que amb institucions supraestatals s’avançarà en el manteniment de les identitats nacionals que no tenen estat. En el terreny de les decisions econòmiques, una major globalització del mercat racionalitzarà la presa de decisions que de vegades comporten costos que no tenen cap més sentit que el de la preservació del poder dels estats.»
Quin paper ha fet CiU al capdavant del govern de la Generalitat des de la transició?
-«Molta gent nacionalista veu en CiU allò que no és i l’Estat fa el mateix, però en sentit invers. CiU no ha consolidat estructures de poder real pròpies per a Catalunya (en matèria d’ordre públic, de finançament…). CiU és una solució conjuntural, malgrat que aquesta conjuntura s’hagi allargat vint anys dins d’un joc d’equilibris estatals que CiU mai ha pretès alterar. Sempre ha posat els interessos de l’Estat (estabilitat, euro, governabilitat…) al davant dels interessos nacionals de Catalunya.»
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!