Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

8 de setembre de 2021
0 comentaris

Independentistes d’Esquerres: Manifest per l’11 de Setembre i l’1 d’Octubre

“Valorem positivament la iniciativa de l’ANC per commemorar de manera complementària, la Diada de l’Onze de Setembre i la del Primer d’Octubre, reafirmant que aquesta darrera és la victòria parcial més transcendental que ha assolit l’independentisme català des de la implantació, per la força de les armes castellanes i franceses, dels Decrets de Nova Planta entre el 1707 i el 1715.

Cridem a capgirar la dinàmica claudicant promoguda per part d’alguns dirigents polítics i socials, en afirmar que el referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre havia estat una desfeta nacional catalana. El discurs derrotista és una interpretació distorsionada que no suporta el contrast amb la vitalitat de mobilització i de lluita del poble català, ni amb l’argumentació jurídica de la validesa del referèndum d’autodeterminació, ni amb les potencialitats que comporten. Mai el poble català havia arribat efectivament tan lluny, ni al 14 d’abril del 1931, ni al 6 d’octubre del 1934, i mai com ara té les condicions internes i internacionals per persistir amb expectatives reals d’èxit.

Refusem totalment les declaracions d’aquells dirigents polítics independentistes que fan renúncia implícita a la unilateralitat. Tampoc no compartim l’actuació dels partits independentistes que han acceptat la taula de negociació política amb l’estat, que tots sabem que està abocada al fracàs i que només serveix per netejar la imatge antidemocràtica de l’estat espanyol a nivell internacional, tot renunciant a la confrontació democràtica amb l’estat i desmentint a la pràctica les possibilitats d’actuació que permeten els resultats electorals del 14 de febrer. Ni la submissió negociada, ni la unilateralitat fictícia són permissibles per més temps.

Entenem que l’únic camí viable per sortir de l’atzucac actual és el de la mobilització social, (com fa l’ANC), la lluita sindical, (com fa la CSC), l’acció internacional, (com fan els membres del Govern català a l’exili i com vol fer el Consell per la República) i el boicot parlamentari sistemàtic a tots els governs que no reconeguin i respectin, amb actes, el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya (defensat per Heribert Barrera i Lluís M. Xirinacs, al Congrés i al Senat espanyols, a l’inici del Règim del 78).

Ara més que mai, la lluita per la independència continua. La repressió espanyola, que ve de lluny, no ens atura, perquè l’independentisme català també compta amb molts anys de lluita: el 1922, Francesc Macià va fundar el primer partit independentista —Estat Català— i el 1926, des de Prats de Molló, va intentar alliberar Catalunya contra la Dictadura de Primo de Rivera. En som hereus, com de tants altres independentistes que han i hem lluitat contra la Dictadura de Franco i contra la Monarquia borbònica subsegüent. Visca la terra!

Post Scriptum, 30 de setembre del 2021.

Declaració del Consell Nacional d’Independentistes d’Esquerres

La detenció a L’Alguer del president Puigdemont, a instàncies de la justícia espanyola, i el seu posterior alliberament posen de manifest:

Que la repressió contra l’independentisme català és estructural i un objectiu d’estat, sigui quin sigui el govern espanyol, i que la taula de diàleg només és un instrument per desmobilitzar l’independentisme i, alhora, guanyar punts davant Europa.

Que l’independentisme té capacitat de resposta jurídica a l’escenari internacional però no política a l’interior de Catalunya, atès que els partits parlamentaris —de manera directa o indirecta— apuntalen el govern del PSOE i redueixen de fet llurs actuacions a la gestió autonòmica.

Que el CONSELL PER LA REPÚBLICA, liderat pel president Puigdemont, té la potencialitat i la responsabilitat d’esdevenir l’organisme capdavanter, intern i extern, capaç de fer sortir de l’atzucac actual el moviment independentista. La recuperació de la iniciativa estratègica passa per blocar la governabilitat de l’estat espanyol, mentre no hi hagi una veritable acceptació del dret d’autodeterminació del poble català. Els partits catalans no poden aprovar els pressupostos del govern de Pedro Sánchez que consoliden la dominació política i l’espoliació econòmica dels Països Catalans.

Que l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA és el principal actor rupturista, en contrast amb l’estratègia claudicant d’ERC i el seguidisme que hi fan, en part, Junts per Catalunya i la CUP. Després de l’èxit de les convocatòries de la Diada, les mobilitzacions convocades per commemorar activament el quart aniversari del referèndum del Primer d’Octubre han de revalidar la seva vigència i ser el primer pas per capgirar la dinàmica derrotista promoguda des del poder espanyol i els col·laboracionistes subalterns.

Post Scriptum, 18 d’octubre del 2021.

Declaració del Consell Nacional d’Independentistes d’Esquerres:

Fem una crida a participar en les eleccions a l’Assemblea de Representants del Consell per la República i a donar suport a les candidatures que treballin i lluitin perquè l’independentisme recuperi, a l’interior i a nivell internacional, la iniciativa en la confrontació amb l’Estat espanyol.

Demanem als partits amb representació a les Corts espanyoles que no votin favorablement els pressupostos del govern del PSOE i Podemos, ja que consoliden l’infrafinançament estructural dels Països Catalans (manca d’inversions, espoliació fiscal…), alhora que augmenten escandalosament la dotació d’infraestructures per a Madrid i d’equipaments per al —no ho oblidem— «ejército de ocupación».

Denunciem l’empitjorament de les condicions de vida i treball de la majoria de la població, derivades de la impunitat amb què actuen les companyies elèctriques espanyoles i la passivitat del govern de l’Estat, que en canvi intensifica la pressió fiscal sobre els treballadors autònoms i no compleix els compromisos de renda bàsica per a la ciutadania en situació de precarietat.

Post Scriptum, 13 de setembre del 2022.

Independentistes d’Esquerres: Davant les diades de l’11 de Setembre, l’1 d’Octubre i el 9 d’Octubre al País Valencià

La transcendència de l’acte de rendició que va fer el Govern de la Generalitat el proppassat 27 de juliol a La Moncloa no ha estat prou criticada políticament. Cinc anys després de l’1 d’Octubre del 2017, contradient els qui
volen presentar aquell fet impressionat i memorable protagonitzat pel poble català com una desfeta, cal dir ben alt i clar que va ser una victòria sense precedents en tota la història de l’independentisme català. L’Onze de Setembre vinent serà de ruptura social i política entre els qui es fan còmplices de la restauració autonòmica i els qui persistirem en la lluita per la independència.

Al Principat, la fallida d’ERC, Junts i la CUP encara no ha tocat fons. Per això, per remuntar la causa de l’alliberament nacional i capgirar la tendència claudicant, cal reforçar l‘independentisme cívic, liderat per l’ANC l’11 de Setembre, i l’institucional, representat pel Consell per la República, l’1 d’Octubre. Del resultat d’aqueixes mobilitzacions en dependrà el futur polític immediat del nostre poble.

Al País Valencià, i a les Illes, ens reafirmem en una veritat incontestable: el futur dins de l’Estat espanyol és l’empobriment i la castellanització. Per això, en commemorar la data del 9 d’Octubre, que representa l’inici de la catalanitat del poble valencià, fem una crida a assumir la reivindicació d’independència i, conseqüentment, a donar suport al Consell per la República Catalana.

Països Catalans, 5 de setembre de 2022

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!