Els meus preceptors estan encantats amb el conte “Un bosc ple d’amor”, de Jordi Cuixart il·lustrat per Ignasi Blanch. El més jove ha descobert nous animals que li han cridat molt l’atenció, sobretot els aucells, en concret l’oreneta, i també els dos granots, que ha destriat pel seu compte amb esglai. El major, ha entès
Aquest anunci amb tanta exclamació està enganxat a un lateral de la caixa de l’ascensor de la finca. Més enllà de les inquietuds estranyes que desperta -això que persones alienes a l’edifici pernoctin concretament a les escales és ben mal de creure- fa la sensació que allò que es vol que quedi molt clar és
En un bar gairebé centenari que ha canviat poc des que l’inauguraren en un dels barris més populars de Ciutat, quan encara no són les deu del matí, tres dones fregant o superant la vuitantena, parlen tranquil·lament dels seus marits i les seves manies. Hom pensa que són tres amigues que es troben regularment en
No hi ha racó de l’illa que no senti la remor dels cotxes ni n’ensumi el fum, una contaminació ambiental i sonora que no es mereixen ni els vegetals més desatesos i negligits. Clar que n’hem de llevar, de cotxes, i molts; clar que ens hem d’acostumar a no tenir-ne un per barba, gairebé, i
La vida a Can Gazà mai no ha mirat prim. Amb la vegetal és esplendorosa, amb l’animal va sempre a raig i fins i tot amb la mineral es comporta com una gran marassa. El temps meteorològic i tot de sempre ha mirat de no fer desastres ni en el casal ni a la finca
Avui és el dia internacional contra la violència de gènere o del mascle, que pot ser és més precís i entenedor. Per això s’han organitzat tota mena d’actes i de pronunciaments per cridar l’atenció contra aquesta xacra –per usar termes mesurats- que en moltes institucions, entre d’altres la del Parlament de les Illes Balears, no
En veure la dona que caminava pel voral dret de l’autopista –en trànsit molt fluït a les tres de l’horabaixa d’un diumenge ventós de novembre- com si fos un bòlit més, es demana si cal telefonar al telèfon d’emergències i comunicar-los aquella incidència. O aturar-se fingint una pana per poder demanar a aquella dona si
Avui Joan Fuster i Ortells, el savi de Sueca, hagués fet 97 anys: No sé si m’estimaves, t’estimava i això era tot, i això era prou i els dies obraven per ami racons tendríssims. T’estimava amb les hores i amb el somni, i et cantava, i passaves, i abril queia, i et sabia ma carn
Fregant les tres de l’horabaixa cau una pluja molt menuda i el ca en guarda, que fa el segon passeig del dia, l’aprofita per fer un estirament de goig. En ploure es fa el ronser, com si dugués botes pesades a les cames. Passen alguns vianants en paraigua que es mira en temor perquè no
Quan callam com les pedres ens feim bosc on res no hi brosta. Allà on hi haurien de néixer les flors en brolla l’arrel de la font que no coneix l’aigua. I sobre la mar, la branca que trenca l’atzur i l’origen.
Avui, dia 20 de novembre, entre d’altres efemèrides que no cal consignar ni recordar, se celebra el trentè aniversari de la Convenció dels Drets de l’Infant (CDI), una llei signada per tots els països dels món amb una excepció molt significativa: els Estats Units d’Amèrica del Nord. N’ignor els motius, si és que els ha
A Can Gazà avui hem començat el xafarranxo de neteja, rebombori que enutja molts gazanencs però del que no se n’escapa ningú. Des de fa quaranta-tres anys el casal –degà dels centres assistencials mallorquins- acull persones necessitoses i cada dos anys el posam a punt residents i responsables. Avui a les set i mitja del
El jutge Barrientos, que jutja el president Torra per desobediència, rentant la cara al feixistes de Vox era el que em faltava per acabar un dilluns nefast que ha començat amb la retirada d’un pi mort del lloc on treballo i que acabarà amb una migranyada de les que es recorden. M’ha sabut greu veure
El magraner té molts anys i ell encara voldria que en tingués més per poder dir que el besavi que vingué de molt lluny el va sembrar el dia que comprà el corral. No l’ha conegut, al seu besavi, però n’ha sentit tantes històries que no li ha calgut mai el contacte per sentir-lo sempre
Les pedres no creixen però senten com els vegetals i la salvatgina que sap burlar caçadors i tafaners. Diuen molt dels filats, límits i disputes, servituds de pas i litigis, alguns dels quals han acabat vessant sang. Les pedres que aixequen les parets garrigueres han estat tractades per mans humanes que no han deixat petja