Avui es constitueixen els ajuntaments i cap efecte no fa en les plantes que celebren l’inici d’estiu. El poder municipal no els interessa gaire encara que segons quines decisions prengui els poden afectar, efectivament. A la clastra de la casa dels prodigis no hi arriben les irritacions de certes corporacions municipals d’arreu per les composicions
Vent contra rellotge, la petja d’una peça de jazz cansada, l’avorriment de les galtes cercant l’illa i els nàufrags que baten les maixelles contra les onades. El riu deixa de ser-ho sense cap estridència oblidant el solc que ha estat i la naixença rendint-se a la mar que mai no fuig, que sempre cerca arrecerar-se,
Dia 16 d’octubre de 2017 entraren en presó preventiva Jordi Cuixart i Jordi Sánchez arran de la concentració davant la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya de dia 20 de setembre del mateix any. A partir d’aquesta data, es duran a terme altres empresonaments preventius: el 2 de novembre de 2017 ingressen a presó
He seguit l’al·legat final de Jordi Cuixart, el meu president, en la farsa de judici a què injustament està sotmès juntament amb altres onze persones bones i dignes, vuit de les quals preses polítiques, com ell, encara. Persones de bé i per al bé convertides grollerament en carn de revenja i d’escarni. Val a dir
El meu preceptor major –cinc anys i vuit mesos que vessen coneixement- es deixa prendre per aquesta primavera entremaliada, que ara juga perillosament amb la calor més ferma i suara retorna a la fredor inquieta de les escorrialles de l’hivern. Així ha de ser fins que el canvi climàtic negat per en Trump i altres
Avui fa exactament 83 anys que el diari La Publicitat, de Barcelona, publicava la «Resposta als catalans», signada per 153 «mallorquins [només hi figuren 6 dones] conscients, hereus i dipositaris d’una tradició que ens emmotllà, i en la transmissió de la qual està el secret de la nostra subsistència com a poble». Es responia al
Avui fa 600 dies que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez estan innoblement tancats i tractats per la suprema justícia de l’Estat espanyol, com la resta dels nostres presos polítics, de carn d’escarment per a qui desitgi que el seu poble vulgui volar sense cap tutela i que per això lluiti pacíficament i democràtica. Les conclusions
Els ocells abandonen els camins, les pagodes i els santuaris per refer eternitats lluny dels desitjos que viuen de la tebior bategant dels cossos en permanent exultació. Desisteixen els insectes i altres invertebrats bellíssims per assistir els éssers superiors vençuts per la torpor i l’estupidesa que dura des que del mot en férem garrot. Res
Fa quaranta anys que l’Editorial Moll publicava a la mítica col•lecció Balenguera de poesia “La bellesa de l’home”, recull de Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 – Palma, 1996) que set anys abans, el 1972, havia estat guardonat amb el Premi Joan Alcover, Ciutat de Palma. Tretze poemes escrits entre el 9 i el 15 de
L’enyor -la pena o el dolor per l’absència, per la pèrdua d’alguna cosa o d’alguna persona- és un sentiment -independentment de la seva durada- incòmode per absorbent i enutjós per punyent. I d’aquesta aflicció, més o menys feridora, no se n’allibera ningú tingui l’edat que tingui; és demolidorament transversal, com se sol dir ara de
Avui he trobat un moment per anar a trescar per la XXXVIIena Fira del Llibre de Palma, que s’inaugurà divendres passat dia 31 de maig i acabarà el proper diumenge dia 9 de juny. Ja fa trenta-set anys que Palma disposa d’aquesta Fira i pels que ja hi érem el primer any –i aleshores no
En la volguda comuna de Can Gazà -que va agafant forma dia a dia; que va sent sense miralls a cops de voluntat ferrenya- les derrotes individuals es viuen esmussadament, amb arena a la boca, com qui diu. Es percep en tots una inquietud estranya, una ànsia potser maldestre, però ben evident. I aquesta maror
Avui, dia 3 de juny, fa 496 anys que va ser executat el barreter felanitxer Joanot Colom, cap de la Germania i instador del Bé Comú. En la sentència es diu que lo dit Joanot Colom sia aportat per los llochs acustumats de la present ciutat de Mallorca en un carro , sobre lo qual
La nit defeca i la foscor n’escriu inintel·ligiblement la crònica. S’enreden les hores orbes en la malenconia dels rellotges antics i no saben com rompre el silenci de la serp voladora que mata abans de ser devorada per la determinació de la llum. Els plats buits a disposició dels moixos més canalles parlen de trens
Després del recull de relats “L’error o la vida”, de 2013, i de la novel·la “Música de la indiferència”, Joan Perelló (Campos, 1953), amb “La ginebra trista del Cafè Balzac”, El Gall editor, 2019, retorna a la narrativa. 29 relats per a un grapat de personatges que, en moments determinats, s’hauran d’enfrontar als records que