marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
UN MAC VIU ENTRE LES PEDRES
Fa quaranta anys que l’Editorial Moll publicava a la mítica col•lecció Balenguera de poesia “La bellesa de l’home”, recull de Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 – Palma, 1996) que set anys abans, el 1972, havia estat guardonat amb el Premi Joan Alcover, Ciutat de Palma.
Tretze poemes escrits entre el 9 i el 15 de març de 1972 (excepte el primer, escrit l’octubre de 1971), dedicats a Jaume Santandreu, que fan un cant apassionat i desbordant a l’home
creador del món
trist animal trist
del qual,
quan ho és,
m’interessa
fins i tot
la podridura.
No tenen anys, aquests poemes miquelangelrierans, acaben de ser escrits, raó per la qual cal atendre’ls degudament amb certa urgència per poder dir amb la boca i la sensibilitat plenes, com el mestre de la paraula, que:
A cada dia més, existir
es conjuga en present i al costat vostre
i se’m fa clar que viure
és rabiosament viure ara i enmig de vosaltres,
tot donant a cada instant
la dimensió
i el valor
d’un cicle
on neix,
em creix
i mor
aquesta rara passió per l’home
que fa de mi un mac viu
reviscolat
d’entre les pedres.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un títol ‘Bellesa de l’home’ i una endreça an Jaume Santandreu en un mateix llibre lliguen com l’all i l’oli en un morter que remenés ell mateix -qui en pogués ser la mà de morter!