En la tempesta, la flexibilitat del jonc guanya la fermesa del roure.
Aquesta frase, nascuda d’un proverbi oriental, serveix com a conclusió i invitació al debat sobre els reptes que tenim com a país. Sembla oportuna la reflexió ara que ha fet sis mesos de l’1 d’octubre, i a continuació comparteixo alguns apunts ja publicats al meu Twitter aquests darrers dies.
Balanç dels sis mesos de l’#1o (tuit original):
L’estat de la qüestió, en el meu entendre:
➡️ (el q suma): Revalidació de la majoria absoluta al #Parlament | Reforç internacionalització | Posicionament ONU | Editorials grans capçaleres | Front pels drets, capacitat d’ampliar perímetre i existència de consensos +enllà cercle indepe.
➡️ (el q resta): l’atropellament de drets evidenciat en la presó, l’exili, les filtracions, la teranyina judicial q s’estreny | El foc amic | La divergència estratègica | Neumàtics cremats | Intent d’ulsterització | Tebior europea | El #155.
➡️ (el que toca): Formar govern (compatible amb reconèixer legitimitat de Puigdemont), reforçar el front pels drets, mobilització pacífica (cal recuperar to i estratègia), continuar la via de la internacionalització. (més…)