Ens naixeran magraners a l’esquena si seguim apostant per les renúncies. Perdrem tots els dits i els dots per crear si no liquidam d’un sol cop els deutes amb un passat que s’entesta a seguir fent-nos quan li rota el serra mamerra. La inseguretat és bella i molt cares són les rialles que no esperen
La mà que pinta el món et fita als ulls cercant-hi arrels de lledoner i dibuixa una estrella de mar amb la boca ben oberta. I su-allà un tauró que no té gana, que sols té juguera i empaita un pop que no va de verbes. I traça camins de colors vius que es perden
La revista “Brisas” de la Última Hora d’avui presenta una entrevista que em va fer Llorenç Capellà sobre l’exclusió social, Can Gazà i el meu text “El preu de la vida mòlta”. En l’apartat “Apuntes del natural” que Capellà titula “Un templo de humanidad”, fa referencia al capítol del llibre “Cristiano Ronaldo i Basili”, datat
El procés emancipatiu principatí, aquesta glopada d’aire sa i carregat de sentit i sensibilitat, lluny de despertar a l’Estat espanyol les veus apagades del progrés més compromès amb la gent i la democràcia, ha desvetllat la ràbia i l’odi més facciosos que, amb tota intenció –qui sap si amb premeditació i traïdoria- s’ha manifestat ferotgement
S’agraeix el téntol –ni que sigui aparent- en forma de dia no feiner per segons qui i en el que sovintegen desfilades de militars amb cabra, després de dies gairebé sense aire que ens han tret la moca. Per això, convé fer-se illa endins per cercar cors perduts, essències decantades i flaires encomanadores de coratge.
“El dolor de cada dia” és un recull de poemes de Jaume Vidal Alcover (Manacor, 1923 – Barcelona, 1991) escrit el 1951 i publicat en primera edició el 1957 (després de patir per dos cops la censura franquista) que s’inscriu en la “poesia realista” que, segons Josep M. Llompart , es contraposava “a la tradició
A dues hores i mitja de la compareixença del president Carles Puigdemont al Parlament de Catalunya per proclamar allò que ha de proclamar com a conseqüència del Referèndum apallissat de dia 1 d’octubre; a dues hores i mitja de l’hora de totes les hores, res millor que retornar a Joan Alcover i al seu poema
Fa l’efecte que vuit dies després del referèndum de dia 1 d’octubre i, sobretot, després de la manifestació unionista –per dir-ho així- d’ahir a Barcelona, hem oblidat la brutalitat policial d’aquell diumenge i els prop de nou-cents ferits de distint grau que va fer. I just per aquests ferits i el coratge de les persones
A les 9 del matí del segon diumenge d’octubre, al “Taller Marginàlia” de Can Gazà encara no hi ha cap client. El polígon de Can Valero, en aquesta hora dominical en la que es colguen els que s’han begut la nit, calla i escolta el poc que s’hi mou i s’hi cou. Bon moment, per
En el decurs de la manifestació d’avui dematí a Palma convocada en defensa de la unitat d’Espanya, un grup de manifestants han destrossat la paradeta de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca liderada per Cristòfol Soler (https://www.youtube.com/watch?v=PNlfTuelQMM) i més endavant han agredit a una dona llançant-li un objecte contundent que li ha fet un trau al front
El mes que ve faré farà 10 anys que vaig escriure un poema llarg durant 10 dies, del 2 al 18 novembre 2007, que vaig titular “Cant davant el mur” i que vaig anar publicant en aquest bloc entre el 7 d’octubre de 2013 i el 14 de gener del 2014. Són cinc-cents versos fruit
Des de la seva fundació, l’Obra Cultural Balear està al costat dels drets individuals i col·lectius, i entre aquests el dret inalienable dels pobles a l’autodeterminació. Per això, des del primer moment ha donat suport al procés d’emancipació iniciat al Principat de Catalunya. Aquest suport va arrancar dia 9 de juliol de 2010 a la
La persona més sàvia del món, la que millor roba cors i bellesa, i que fa fugir l’estultícia i la lletjor, avui fa quatre anys. A ell li importa poc, que sigui el seu quart aniversari, perquè el temps ni el frega i està massa ocupant bevent paraules i enfilant històries, construint la pau que
Na Júlia estava predestinada a no surar perquè sa mare va morir just després de parir-la, juntament amb un germanet seu, i ella presentava signes vitals molt febles. Passa poques vegades, però aquestes equinoccis són presents en el manual de la vida i a Can Gazà estam avesats a tractar com sabem i podem aquestes
En el Dia internacional de la no-violència, que se celebra avui dia 2 d’octubre, sembla adequat parlar de la brutalitat amb què les forces i cossos de seguretat estatals tractaren ahir la ciutadania principatina disposada a votar en referèndum el seu futur. 893 ciutadans ferits de distint grau, dos d’ells greus, segons les darreres dades,