marginàlies

El procés emancipatiu principatí, aquesta glopada d’aire sa i carregat de sentit i sensibilitat, lluny de despertar a l’Estat espanyol les veus apagades del progrés més compromès amb la gent i la democràcia, ha desvetllat la ràbia i l’odi més facciosos que, amb tota intenció –qui sap si amb premeditació i traïdoria- s’ha manifestat ferotgement a Palma, València i Barcelona. Les bèsties de l’uniformisme tornen a bramar i a treure foc pels queixals. El dictat es va fent lloc a colzades i no convé fer la farina blana.

Just per això, per dignitat, per reafirmar el seu sentit, la seva sensibilitat i la força de la revolta; per palesar que és possible enginyar nous ponts d’alliberament de tota mena d’esclavatges, el Principat s’ha de convertir com més aviat millor en la República catalana. I no témer res tot i ser conscients que plourà cendra. Abandonar ara, fer el sord al referèndum del dia 1 d’octubre, significaria retornar al reialme de l’ombra i de la humiliació. I amb la dignitat del poble ni s’hi juga .