marginàlies

A les 9 del matí del segon diumenge d’octubre, al “Taller Marginàlia” de Can Gazà encara no hi ha cap client. El polígon de Can Valero, en aquesta hora dominical en la que es colguen els que s’han begut la nit, calla i escolta el poc que s’hi mou i s’hi cou. Bon moment, per tant, per tafanejar  sense destorbs per la nau i entretenir-te a bastir la història de cada moble i objecte; els camins que han seguit fins a parar en aquest centre de bescanvi que percaça dignitats abandonades o extraviades.

Les mans i els ulls se’n van fins a les prestatgeries de llibres, que tenen bons clients. Majoritàriament, els escrits es català són textos que un any o altre han estat de lectura obligada en els darrers cursos de l’ensenyament secundari. Altres provenen de desmantellaments de biblioteques públiques o privades i la resta de llars que han de fer lloc a llibres nous o l’espai que ocupen s’ha de destinar a altres usos domèstics. Així, l’exposició bibliogràfica gazanenca, forçosament eclèctica, com els residents espera un segon ús, en el seu cas una nova lectura i un nou lloc en un ànim que probablement també cerca espais nous per a noves emocions.

I és en trobar-te amb un llibre que bé tens i llegeixes quan cal o no el tens i vols incorporar-lo a la teva biblioteca que intentes d’imaginar-te per on ha capllevat, qui l’ha pogut llegir, què ha sentit en llegir-lo i, en definitiva, per què qui el va adquirir ha decidit desprendre’s d’ell i, enlloc de trinxar-lo, dur-lo a la casa del pobre per si el pot bescanviar per un ajut.

Després de més d’una hora de mirar i evocar he trobat tres textos que no tenia i volia; textos d’autors que m’interessen perquè llegint les seves obres m’han marcat llinyes noves per on transitar amb tota honorabilitat. I m’ha semblat que els adoptava. I m’ha plagut, ves tu quina beneitura.