marginàlies

Na Júlia estava predestinada a no surar perquè sa mare va morir just després de parir-la, juntament amb un germanet seu, i ella presentava signes vitals molt febles. Passa poques vegades, però aquestes equinoccis són presents en el manual de la vida i a Can Gazà estam avesats a tractar com sabem i podem aquestes cares vitals tan malambroses. I per això, perquè Can Gazà és una casa prodigiosa on els miracles són el nostre pa de cada dia, la voluntat dels residents i els biberons garantiren la vida de l’ovella Júlia.

Júlia ja és mare i sembla que torna a estar prenyada. Mare i filla no se separen i en veure passar qui sigui s’hi adrecen en demanda d’un grapat de fulles fresques de morer. Tant una com l’altra encomanen molta serenor però ara mateix, aquest assossec amb prou dificultat poden aplacar la sobredosi de cinisme, odi i mentides sobre el Principat i el seu exitós referèndum del passat diumenge dia 1, malgrat les càrregues policials que es dirigiren especialment a gent gran i dones. En dir a Júlia que la fiscalia considera que les càrregues –altrament dit la brutalitat de la policia i la guàrdia civil- de l’1-O no van afectar en absolut la convivència, me mira amb estupefacció. I quan a cau d’orella li dic que Rafael Hernando, un miserable que porta la veu del Partit Popular al congrés de la metròpoli, considera que l’aturada de país d’avui al Principat té “caire nazi” i que tant ERC com les CUP hi volen morts, se’n fa trons de la ració de fulles de morer i fuig esperitada.

I amb ella se’n va l’assossec i la calma que el poder més absolutament autoritari s’encarrega de convertir en racions de ricí que fa ploure sobre la nostra terra com si fos pluja àcida.