ARCHILETTERS

Amb aquest habitatge unifamiliar vàrem intentar aconseguir la regulació tèrmica de tot l’habitatge, puix l’orientació era nord-sud en una parcel·la força estreta. En el fons bategava les lliçons d’aprofitament energètic solar passiu de l’arquitectura d’Edward Mazria

Per tal d’aconseguir el confort necessari interior sense afegir-hi gairebé més energia que la pròpia del medi acoblada a l’ús dels corrents d’aire creuats. Amés de murs d’una certa gruixa que tant en l’hivern com a l’estiu feren de conrtenidors de calor a l’hivern com de disipadors de la mateixa mitjançant el buc d’escala que funciona com una ximeneia de ventilació sempre que obrim certes portes situasdes estratègicament.

En el fons del disseny també subjau un joc de volums propi de Frank Lloyd Wright, però mediterranitzat.

Per una altra banda teníem la problemàtica de la foscor del garatge que vam solucionar mitjançant l’obertura d’una finestra de vidre dins de la piscina que enllumenava les estances del soterrani alhora que deixava visualitzar els nadadors des de dins estant.

Quan estàs il·lusionat per aconseguir un disseny total malgrat que eres conscient de la impossibilitat d’abastar-ho tot t’impliques tot i que els promotors no et seguisquen del tot.

La societat actual és així. Ací i a les antípodes. Malgrat que hi ha una veueta interior que crida a fer-ho. El restaurant “Tapas Canalla” a Moraira (Marina Alta) ja és en marxa i en el camí ha quedat un parell de dissenys industrials. Una cadira i una taula.

Teníem un topall de 38 € de cost. 50 unitats i la possibilitat de comercialització futura.El mateix nom “canalla” ja induïa a fer un mobiliari fins a cert punt punxegut i perillós si usem una estètica un pèl murri.

Unes planxes d’acer de 3 m/m, una talladora de làser que només feia talls rectes, unes posts de tauler DM contraxapades, uns cargols, un soldador, una trepanadora  i uns taps de polietilè rectes i moltes ganes.

Un cert homenatge al mobiliari de Gerrit Rietveld i al neoplasticisme.