Ara que la CUP viu una crisi crucial s’escau reproduir aqueix article de Jordi Vilanova i Cardona (1927-1983), un patriota català nascut a l’exili (tota la seva vida fou oficialment un apàtrida amb passaport anglès) que va lluitar a la Segona Guerra Mundial i va col·laborar amb Josep Maria Batista i Roca integrat al CNC des de
Un dels conflicte soterrats mediàticament és la causa nacional del poble igbo que manté viva la lluita per la independència de Biafra després de la guerra menada per l’estat post-colonial de Nigèria per avortar-la durant els anys 1967-1970. La població biafrenya és majoritàriament animista o cristiana mentre que la majoria nigeriana és musulmana. Existeixen diversos
Cap mitjà de comunicació ha parat compte que avui s’esqueia el cinquè aniversari de l’indignant assetjament del Parlament de Catalunya per part dels còmplices locals del 15-M madrileny. Sobta aqueix silenci mediàtic i polític al voltant d’uns fets que els anticapitalistes nostrats equiparen a les grans mobilitzacions del sobiranisme cívic hagudes des del 2010 ençà
Les societats obertes occidentals, però no solament elles, estan essent objecte d’una ofensiva persistent i multidimensional per part del gihadisme islamista (amb la connivència dels totalitarismes autòctons europeus). Els atemptats se succeixen arreu, el darrer a Orlando contra la comuitat gai), i les respostes ciutadanes consisteixen en estèrils manifestacions de dolor i impotència, com diu
Víctor Alexandre, un patriota de pedra picada i un intel·lectual honest, publicà ahir al digital El Món l’article que reprodueixo tot seguit ja que comparteixo plenament el seu punt de vista, però hi vull afegir algunes consideracions de collita pròpia. La prioritat estratègica segons la qual la transversalitat ideològica i social de la causa nacional
Abans d’ahir Le Figaro publicava aqueixa informació segons la qual una cambrera musulmana havia estat bufetejada per un islamista a Niça pel sol fet de servir alcohol als clients. A partir d’aqueix incident, aparentment menor, l’escriptora Géraldine Smith (autora del treball de camp, “Rue Jean-Pierre Timbaud: Une vie de famille entre bobos et barbus”, Stock,
L’anunciada victòria electoral de Podemos a Catalunya a les eleccions espanyoles de 26 de juny significarà que el progressisme abstracte i banal d’arrels totalitàries, hegemònic a Catalunya des de fa mig segle recupera la centralitat política desplaçant el lideratge momentani de l’independentisme entre els anys 2000 i l’actualitat. Des de que les tesis (històricament falses)
Ara que l’independentisme català està en un atzucac pel xantatge dels anticapitalistes que prioritzen les seves cabòries totalitàries i les contradiccions de CDC i ERC incapaces de bastir una estratègia per arrabassar l’hegemonia al progressisme abstracte i banal, cal rellegir els patriotes de generacions precedents per retrobar el fil de la història. Aqueix article de Manuel
Repassant revistes de l’exili he retrobat un article breu de Robèrt Lafont, (1923-2009), -l’intel·lectual occità multidisciplinar que va ser sempre un agermanat del poble català-, que m’ha semblat com una llum d’esperança en aqueixes maltempsades. Es tracta d’un escrit publicat a la revista trimestral occitana i Catalana “Vida Nova”, editada a Montpeller entre els anys
Arran de la mort de Mohammed Ali (nascut Cassius Marcellus Clay) aqueix campió de la boxa mundialment famós ha estat objecte de panegírics de tota mena i poques reflexions crítiques sobre la seva personalitat originària, la seva conversió a l’Islam i la seva projecció global com un símbol de la lluita dels afro-americans contra el
“Soberanía vasca. El derecho de autodeterminación del Pueblo Vasco”, José Luis Orella Unzué, Editorial Mintzoa, Iruña, 2003. En el decurs de la jornada de debat sobre dret pirinenc tinguda a Agurain fa dugues setmanes vaig tenir ocasió de compartir taula amb l’eminent historiador i filòsof navarrés José Luis Orella Unzué (Iruña, 1935) qui va fer
El 6 de juny del 1925 eren detingut una colla de separatistes catalans quan estaven preparant l’atemptat als tunels del ferrocarril del Garraf per on havia de passar el rei Alfonso XIII, de la casa dels Borbons. El fet va tenir una gran repercussió popular per la goasadia del propòsit i per la personalitat dels
Avui fa quaranta nou anys del començament de la Guerra dels 6 dies que va enfrontar Israel amb Jordània, Egipte, Síria i Iraq, amb el resultat d’una esclatant victòria militar jueva que va comportar la reunificació de Jerusalem i l’ocupació de territoris egipcis (Gaza) i jordans (Cisjordània) als quals aqueixos estats van renunciar quan anys
El Punt publica avui aqueix encertat article d’Hèctor López Bofill titulat “Si haguessin llegit Lenin” en el qual analitza l’actitud de la CUP posterior al 27-S, el contingut del qual comparteixo. La manca d’estratègia i de coherència dels anticapitalistes nostrats prioritzant la confrontació civil interna a la societat catalana al conflicte entre la majoria social sobiranista
Avui ha tingut lloc a París la conferència convocada per França per rellançar les negociacions de pau entre Israel i l’ANP, amb la presència d’una vintena d’estats i l’absència dels principals actors en conflicte. El comunicat final no és més que un cúmul de vaguetats que acaba emplaçant a una nova trobada sense calendari ni