Reordenant els llibres dels avis de cal Groc he trobat una fulla del diari El Matí corresponent al dissabte 21 de desembre del 1935 i m’ha cridat l’atenció l’article signat per Romà Torné (un total desconegut per a mi) titulat “Som en altres temps” el qual reprodueixo tot seguit perquè trobo que enllaça amb debats
Jordi Ventura i Subirats (Bareclona, 7 d’agost del 1932- 15 de gener del 1999), fou un intel·lectual multidisciplinar, (nacionalisme, socialisme, maçoneria), professor universitari, però fonamentalment un eminent historiador medievalista especialitzat en l’estudi de les minories nacionals i religioses europees, (catalanisme, occitanisme, catarisme). Fèlix Villagrasa i Hernàndez n’ha publicat una semblança panoràmica, “Jordi Ventura i Subirats.
Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1 de setembre del 1939- 28 de gener del 2023) va ser entrevistat per Pere Martí per a la revista “Independència”, número 9, primavera del 1996, essent aqueixes les seves reflexions: El resultat del referèndum del Quebec és una bofetada per tots els nacionalistes sobiranistes ? Xavier Rubert de Ventós.-
Repassant articles d’opinió sobre el pensament polític a França a Le Figaro del 30 de setembre del 2016 hi trobo aqueixa entrevista a Jean-Philippe Vincent, professor d’economia i qüestions socials a Sciences-Po Paris, ha publicat l’assaig “Qu’est-ce que le conservatisme? Histoire intellectuelle d’une idée politique”, (Belles Lettres, 2016), «Le conservateur est l’idéologue de l‘anti-idéologie», celui
Ramon Alcoberro Pericay (Pals, 1957), és militant independentista des de ben jove i professionalment és filòsof i professor universitari (manté un bloc personal dedicat a la filosofia i pensament). També és actiu a les xarxes digitals, especialment a Facebook, on deixa anar comentaris lúcids i punyents sobre l’actualitat del nostre país. Avui, amb el seu
Veient les continuades crides d’ERC i altres a favor de l’estabilitat institucional del Regne d’Espanya, els mateixos que malden per desestabilitzar el govern de Catalunya tot i formar-ne part, hom constata dissortadament la manca d’una direcció política col·legiada amb voluntat i capacitat per fer realitat el compromís independentista. Mai com ara hi havia hagut un
Stephan Grigat (Berlín, 1971) és un politòleg alemany que va publicar el febrer del 2006 al portal Jungle World l’article “Israels Freiheit”, que ha estat recuperat i traduït al francès pel col·lectiu marxista Solitudes Intangibles el 6 de novembre passat amb et títol: “Société libérée et Israël. Du rapport entre théorie critique et sionisme”: La
La propera commemoració del setantè aniversari de l’Estat d’Israel l’antisemitisme islamista i l’antisionisme d’esquerres intensifiquen la perversa tergiversació d’equiparar-lo al nazisme, presentant els palestins com les seves víctimes alhora que hom justifica els propòsits genocides contra el poble jueu arreu, com s’ha vist la setmana passada a París arran de l’assassinat de Mireille Knoll, una
En una trobada recent amb el mestre de patriotes Robert Surroca i Tallaferro va sortir a la conversa la reunió entre ERC i ETA que el diari ABC va esbombar justament avui fa catorze anys. Uns anys abans, va enviar una carta al diari Avui que fou publicada el 5 d’octubre del 2002 on explicava
Fred Halliday (Dublín, 22 de febrer del 1946 – Barcelona, 26 d’abril del 2010), fou un historiador irlandès especialitzat en l’estudi de les relacions internacionals de l’època contemporània. Ara que s’escau el centenari de la Revolució russa val la pena rellegir aqueix article seu publicat a La Vanguardia el 21 d’octubre del 2009 on fa
La filòsofa corsa Renée Fregosi és autora d’un parell d’articles remarcables sobre l’islamisme i el col·laboracionisme francès contemporani que són aptes per a la reflexió des de Catalunya estant, especialment quan la resposta als atemptats jihadistes a Catalunya ha estat la de defugir les arrels del totalitarisme islamista i cedir a una islamofília induïda com
Aqueixa tarda he llegit d’una tirada el breu, però substanciós, assaig d’Antoni Jutglar i Bernaus (1933-2007), “La España que no pudo ser”, (DOPESA, Barcelona, 1971). És una obra de joventut d’aqueix historiador deixeble de Jaume Vicens Vives (reiteradament citat al llarg del llibre) que avui em sembla encara actual atès que fa una síntesi panoràmica
Francesc Maspons i Anglasell, el gran jurista i eminent patriota, va morir ara fa cinquanta anys enmig del reconeixement cívic de tot el nacionalisme català de l’època. Avui, el seu pensament jurídic i polític és negligit pel món acadèmic i mediàtic hispano-cèntric i contra-identitari, un fet que esperona a revertir aqueixa situació impròpia d’un poble
Avui s’escau el cinquantè aniversari de la mort de l’eminent jurista i patriota Francesc Maspons i Anglasell, menyspreat per l’oblit intencionat de la crosta acadèmica espanyolista que és hegemònica a la majoria de les universitats catalanes. Fa poques setmanes l’Institut d’Estudis Catalans i la Comissió Jurídica Assessora van organitzar una jornada d’estudi dedicada a actualitzar
Shmuel Trigano, filòsof i sociòleg especialista de la tradició hebraica i del judaisme contemporani, (citat en apunts anteriors en aqueix bloc) va publicar el 28 de juliol passat a les pàgines de Le Figaro aqueixa llarga reflexió al voltant de les actituds polítiques preponderants a França fins fa ben poc a l’hora d’encarar el gihadisme: