L’endemà mateix de les eleccions vaig fer un apunt centrat bàsicament en analitzar la persistència del supremacisme espanyol malgrat els casos de corrupció que afecten estructuralment el PP però que no li han suposat cap cost electoral. Avui vull centrar-me en les valoracions fetes des de l’independentisme sobre els resultats i les decisions estratègiques a
Abans d’ahir el prestigiós analista polític israelià David Horovitz publicava aqueix encertat article a The Times of Israel, comparant què tenen en comú l’actual cap de govern israelià Benyamin Netanyahu, i els aspirants a comandar els EUA i el Regne Unit, Donald Trump i Boris Johnson, respectivament. Tots tres són la imatge contrària del patró
Avui s’escau el dia internacional de l’orgull gai (lesbià, transsexual i bisexual) arreu del món occidental, on les societats són obertes a l’evolució dels drets individuals, socials i nacionals. Convé recordar el detall que aqueixa festa reivindicativa és gairebé clandestina a Rússia, prohibida a gairebé tota Àfrica i, evidentment perseguida arreu del món musulmà. Sovint
Un cop pasada la jornada electoral del 26 de juny continuo opinant -com vaig escriure a la vigília– que a Catalunya el progressisme abstracte i banal ha retornat a la centralitat política. Comparteixo, globalment, l’anàlisi que avui mateix ha fet Francesc Abad al seu bloc Dies de fúria: “El 26-J com a evidència que necessitem repensar el
El politòleg francès Pierre-André Taguieff (tants cops esmentat en aqueix bloc) va concedir una llarga entrevista al digital d’orientació liberal Atlantico el proppassat 12 de juny, en la qual analitza de manera conjunta els fenòmens polítics emergents a les societats occidentals convencionalment anomenats populismes que posen en qüestió les formes d’organització i participació institucional conegudes
Avui fa nou anys, el diari d’Osona “El 9 nou” va entrevistar-me amb motiu de la presentació a Vic del meu assaig “L’esquerra de la llibertat” (Viena Edicions, 2007). L’enyorat amic Josep Romeu va ser qui m’hi va portar ja que compartíem molts punts de vista polítics i una sincera amistat. El contingut de les
Aqueixa setmana, un dia rere l’altre, el president d’Israel, Reuven Rivlin, i el president de l’ANP, Mahmud Abbas, han comparegut davant el Parlament Europeu reunit a Brussel·les per tal d’exposar davant els eurodiputats els respectius punts de vista sobre les perspectives de pau entre ambdós pobles. Comparar el contingut dels discursos de cadascú i l’acollida
Malgrat els esdeveniments de darrera hora (reacció espanyolista arran del Brexit i afer Fernández Díaz) que deixen en evidència la impostura dels plantejaments d‘Ada Colau i els Comuns, la previsible victòria a Catalunya de Podemos suposarà el retorn a la centralitat política del progressisme abstracte i banal. La campanya ha permès veure clarament la instrumentalització del “problema
Abans d’ahir, Le Monde publicava aqueix breu però contundent article del jurista i assagista francès Laurent Cohen-Tangui contra el populisme transversal (conservador, anticapitalista…) que aflora en qüestions estratègiques com les que afecten a l’existència mateixa de la UE. Sigui quin sigui el resultat del referèndum d’avui al Regne Unit aqueixa reflexió sobre la devaluació dels
Benjamin Netanyahu és objecte de pressions internes i externes excepcionals (Obama mateix no se’n amaga de voler doblegar-lo abans de la fi del seu mandat) per tal que s’avingui a negociar amb l’ANP la creació de l’Estat de Palestina sense que els estats musulmans, per la seva part, reconeguin el dret d’autodeterminació del poble jueu
Ahir Le Figaro publicava tres d’informacions impactants: d’una banda, el director de la seguretat interior, Patrick Calvar, alertava del perill de guerra civil a França i d’altra banda, l’analista Matthieu Chaigne (co-fondateur de Délits d’Opinion, observatoire de l’opinion publique et des sondages), publicava aqueix article interrogant si “France: déjà la guerre civile ?“. En tercer
El 21 de juny del 2007 vaig publicar aqueix article al diari El Punt sobre el moment que vivia ERC des del meu punt de vista crític amb l’estratègia de la direcció del partit. Els anys li han llevat actualitat però, personalment, continuo sostenint allò que vaig escriure: “Les valoracions sobre els resultats obtinguts per
El debat enquistat al si de la CUP seguit atentament per uns mitjans nostrats que sobredimensionen més les aparences que no pas les realitats es redueix a la contradicció entre els qui prioritzen l’eix social (diguem-ne “revolució”, “progrés”, “esquerra”, “socialisme” o “anticapitalisme”) a l’eix nacional (la independència de la nació catalana com a única possibilitat
Avui fa cinc anys que va morir Víctor Torres i Perenya (19 de gener del 1915-19 de juny del 2011) a la seva Lleida natal. El vaig tractar esporàdicament durant els anys en els quals vam coincidir a ERC i com tots els patriotes de la seva generació sempre em va despertar sentiments d’admiració. Li
El 18 de juny del 1940 el general De Gaulle llença des de Londres una proclama a emprendre la lluita de la resistència contra l’ocupació alemanya i els col·laboracionistes francesos (molt nombrosos i sovint d’esquerres). Des d’allavòrens els successius presidents de la República han mirat d’aixoplugar-se en el records del gaullisme quan hi ha maltempsades,