xicranda

Mirades des del guaret

horabaixa

M’agrada als capvespres

veure els punts de llum d’ambients recollits dins de les cases;

el vent és fred i el cel encara és clar,

i els punts de llum fan com espelmes.

Els gestos de la gent, suaus i lents

en el cau íntim,

m’arriben com carícies.

En el silenci, sento respirar el cor i els pensaments d’aquest veïnat urbà

que en el dia morent roman en la quietud

degustant com la nit ens transfigura.

Tot és etern,

l’instant més lleu esdevé roca de sentit en el camí dels dies.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.