Amb el pregó, Bunyola ha encetat avui de capvespre les festes de Sant Mateu, el patró de la vila. Domingo Mateu Conti, el pregoner, s’ha apropat al temps i a la vida dels carboners per glossar la duresa de l’ofici, una exigència enterca que, a parer seu, forma part del tarannà d’aquest recer tramuntanenc. De
Després de passar el dia per territori blaibonetià, de retorn a Ciutat i admirant aquesta terra nostra tantes voltes vexada darrerament, pensava en la diadeta –per dir-ho amb tota simpatia- que des de fa uns anys es munta el Consell de Mallorca. Tothom sap que la Diada de Mallorca és el 31 de desembre, però
Avui a les 10 s’han obert els “Encants 2013” de Can Gazà, una cita ineludible per als nombrosos amics de l’entitat que, amb els seus esforços, permeten que el programa gazanenc d’atenció a la marginació més severa de Mallorca es mantingui dignament i pugui seguir maldant per afavorir la recuperació d’honorabilitats malmeses. A Sa
La Diada comença llampeguejant i brusquejant a Palma, i a Barcelona amb el cel densament encapotat; cel infantilment esporuguidor. Bon senyal, tanmateix. I en Pau, la nova incorporació familiar, es prepara, en pau, per venir, acomplert el temps d’afaiçonament. Dia històric, per tant, nacional i familiar. Fa peresa partir amb el part a la cantonada.
Queden hores per a l’alba d’un dia gran. Lluny, llampega i els trons arriben a la ciutat somorts i remorosos. Ahir els illencs també férem via pels nostres camins de mar que porten tots a la pàtria. Anam molt emprenyats, bona part dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, amb el desgavell bauzanenc governant que, com
Una amiga mestre de primària, de Mallorca, Maria Coloma Gelabert Bassa, em remet un correu amb el prec que en faci difusió. L’escrit transmet el missatge de l’Assemblea de Docents, en la qual Maria Coloma hi participa activament, però en fer-se’l seu i explicar-ho personalment, adquireix un to molt més proper i, per això, més
Que una diputada del Parlament de les Illes Balears pel Partit Popular, la senyora Ana M. Aguiló, digui que en temps de Ramon Llull no existia el català i es quedi tan ample, tot conservant el seu escó i sense que cap dels seus caps la cridi a l’ordre, vol dir que en aquest partit
L’Obra Cultural Balear, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i Jubilats per Mallorca convoquen els mallorquins a l’acte que tindrà lloc dimarts vinent, dia 10, a la plaça Major de Palma, durant el qual es formarà una cadena humana que envoltarà un mapa dels Països Catalans. L’acte es farà un dia abans de la Via Catalana cap
De ràbia que tenia, matà la lloca, diu la dita. Quelcom semblant es podria dir de l’impresident Bauzá en veient que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) li suspenia cautelarment l’aplicació del TIL, això és, el Tractament Inquisitorial de Llengües redactat expressament per fer fora del sistema educatiu el català. Muntà
L’Obra Cultural Balear segueix creixent: ahir inaugurà la nova delegació a Lloseta. Gràcies a aquesta nova incorporació, la xarxa territorial de l’OCB augmenta en actius i en incidència. La delegació llosetina neix de la voluntat d’un grup de socis ocebers del poble preocupats per la realitat lingüística i cultural del moment i decidits a contribuir
S’ha dit, es diu i es continuarà dient molt sobre la vaga indefinida que han decidit els mestres i professors de les Illes Balears reunits en Assemblea de Docents. Per mi es tracta d’un acte d’extrema responsabilitat que cal valorar degudament i al qual se li ha de donar suport incondicional. Ningú -per molt de
Els objectius del govern de l’impresident Bauzá, com els 10 Manaments, es fonamenten en dos preceptes inamovibles: el primer, anorrear el català, la llengua de les illes que indignament representa, i, per extensió, la personalitat del nostre poble; i el segon, desapoderar la ciutadania, això és, desmantellar els drets socials que tant ens ha costat
“Les ciutats són el motor de l’economia europea. 7 de cada 10 europeus viuen en àrees urbanes i aquestes zones generen dos terços del PIB de la UE. Volem encoratjar les ciutats a incrementar la seva implicació en innovació i a crear una xarxa de ciutats que puguin compartir les seves idees de futur”. Així
El moix semblava que m’esperava a un costat del portal de la finca. En veure que he posat la mà al pany, s’ha plantat ben davant la porta. M’he parat, és clar, sorprès per la seva actitud. L’he mirat fitadorament per veure si trobava les raons de la seva fatxanderia. En no trobar res més
No cal tenir els ossos de vidre ni la pell constantment exposada al contagi per escriure clar i català el nom de tot allò que engendra i forja els somnis. Si ens quedam sense paraules, amb què seduirem el silenci? Cavalca l’euga de la por a la incertesa. Ni la bellesa desafeixuga l’home que tem