marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
14 de setembre de 2013
0 comentaris
L’EXCEL·LÈNCIA DELS GINEBRONS
Després de passar el dia per territori blaibonetià, de retorn a Ciutat i admirant aquesta terra nostra tantes voltes vexada darrerament, pensava en la diadeta –per dir-ho amb tota simpatia- que des de fa uns anys es munta el Consell de Mallorca. Tothom sap que la Diada de Mallorca és el 31 de desembre, però la primera institució de l’illa –i que l’actual presidenta volia eliminar, raó per la qual la presideix amb tota la incredibilitat que pot, que és molta- celebra amb la màxima tristor i desgana possible el jurament de Jaume II, l’any 1276, de la Carta de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca.
Tanmateix, tot es redueix a una ofrena floral a la tomba del rei Jaume II, enterrat a la Seu, i a l’acte de lliurement dels premis institucionals del Consell, la medalla d’Honor i Gratitud, els Premis Jaume II i els nomenaments de Fills Predilectes de Mallorca.
Despús-ahir es va celebrar aquesta diadeta i en el discurs institucional de la presidenta, en l’exaltació que va fer Salom de Miquel Josep Serra Ferrer, altrament conegut per fra Juníper Serra i que va ser nomenat Fill Predilecte de Mallorca, destacà que dominava quatre idiomes: “el mallorquí, el castellà, el llatí, que avui seria l’anglès, i l’indígena dels indis nadius”, i gràcies a aquests coneixements idiomàtics “va poder anar pel món”.
Els discursos de Maria Salom solen ser essencialment xarons, absolutament buits i, això sí, amb alta dosi de populisme de fireta o de bodegueta de l’any u, i exasperadament menyspreadors de tot allò que fa part de la llengua i la cultura pròpies, nogensmenys és una abrandada defensora de l’assimilacionisme castellà que s’imposa al seu Partit Popular. En aquesta avinentesa, ha tret més punta que mai a aquests trets tanoques, raó per la qual ha esvaït la línia que separa la ignorància de la grolleria.
Presentar Fra Ginebró com a model de les bondats del plurilingüisme que el partitpopularisme imposa just per fotre coces al català, és d’una brutor il·limitada. A fra Ginebró se l’ha de jutjar pel que va fer, com ho va fer i en el moment en què ho féu. El beat petrer era franciscà i, per això, apòstol i “civilitzador”. Si coneixia el llatí era per la seva condició religiosa. I si coneixia la llengua dels amerindis que convertí, no va ser, precisament, per l’interès que sentia per la seva cultura, i per això reforçar-la, sinó per convertir-los al cristianisme i incorporar-los a l’imperi espanyol, perquè amb la creu també hi anava l’espasa de Gaspar de Portolà, per exemple, cap militar de les seves expedicions.
Per això, recórrer a Juníper Serra per exaltar el decret de Tractament Inquisidor de la Llengua Catalana, és insultant. Probablement, el franciscà de Petra té altres valors i virtuts molt més sostenibles ara mateix que res no tenen a veure amb el coneixement de l’anglès i altres llengües. Lingüísticament no és gens recomanable exaltar l’excel·lència dels ginebrons.
Despús-ahir es va celebrar aquesta diadeta i en el discurs institucional de la presidenta, en l’exaltació que va fer Salom de Miquel Josep Serra Ferrer, altrament conegut per fra Juníper Serra i que va ser nomenat Fill Predilecte de Mallorca, destacà que dominava quatre idiomes: “el mallorquí, el castellà, el llatí, que avui seria l’anglès, i l’indígena dels indis nadius”, i gràcies a aquests coneixements idiomàtics “va poder anar pel món”.
Els discursos de Maria Salom solen ser essencialment xarons, absolutament buits i, això sí, amb alta dosi de populisme de fireta o de bodegueta de l’any u, i exasperadament menyspreadors de tot allò que fa part de la llengua i la cultura pròpies, nogensmenys és una abrandada defensora de l’assimilacionisme castellà que s’imposa al seu Partit Popular. En aquesta avinentesa, ha tret més punta que mai a aquests trets tanoques, raó per la qual ha esvaït la línia que separa la ignorància de la grolleria.
Presentar Fra Ginebró com a model de les bondats del plurilingüisme que el partitpopularisme imposa just per fotre coces al català, és d’una brutor il·limitada. A fra Ginebró se l’ha de jutjar pel que va fer, com ho va fer i en el moment en què ho féu. El beat petrer era franciscà i, per això, apòstol i “civilitzador”. Si coneixia el llatí era per la seva condició religiosa. I si coneixia la llengua dels amerindis que convertí, no va ser, precisament, per l’interès que sentia per la seva cultura, i per això reforçar-la, sinó per convertir-los al cristianisme i incorporar-los a l’imperi espanyol, perquè amb la creu també hi anava l’espasa de Gaspar de Portolà, per exemple, cap militar de les seves expedicions.
Per això, recórrer a Juníper Serra per exaltar el decret de Tractament Inquisidor de la Llengua Catalana, és insultant. Probablement, el franciscà de Petra té altres valors i virtuts molt més sostenibles ara mateix que res no tenen a veure amb el coneixement de l’anglès i altres llengües. Lingüísticament no és gens recomanable exaltar l’excel·lència dels ginebrons.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!