marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

7 de setembre de 2013
0 comentaris

ELS JUTIPIRIS DE JOSÉ RAMÓN BAUZÁ ALS MAGISTRATS

De ràbia que tenia, matà la lloca, diu la dita. Quelcom semblant es podria dir de l’impresident Bauzá en veient que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) li suspenia cautelarment l’aplicació del TIL, això és, el Tractament Inquisitorial de Llengües redactat expressament per fer fora del sistema educatiu el català. Muntà en còlera, l’apotecari marratxiner esdevingut president en contra de la seva voluntat, i respongué amb un decret-llei als magistrats que els fa tururut.
Si desacredita, insulta, infama i maltracta qui no pensa com  ell, ara pega clotellades als jutges. És la seva manera personal, única i intransferible de decretar seguretat jurídica. No havia passat mai, en aquesta nostra provinciana comunitat, que un president respongués fent befa i jutipiris als jutges. Però l’impresident és on és per desmuntar la barraqueta autònoma sense sostre i per decretar decrets de novíssima planta per major glòria del seu partit. Té pressa, molta pressa –i per això dicta decrets-llei- per fer l’única cosa que vol amb tota l’ànima i per la que no s’estalvia cap esforç: exterminar l’única llengua pròpia del Regne enmig de la Mar. Té pressa, molta pressa, una pressada folla i de no dir, per fer desaparèixer els que la parlam.
Recordem que el seu lema de govern és: “Sabem el que cal fer i ho farem, i per això feim allò que hem dit que faríem, fent-ho fent i fer fent-ho, que vol que ja et fotràs”.

Fins ara, el de “puto amo” era un títol que ostentava magníficament un entrenador de futbol portuguès. Ara que aquest exemple de virtuts pastura per Anglaterra, ha cedit el títol a l’impresident, que no el desmereix gens, ans al contrari, i que mitjançant decret-llei ho ha recordat al TSJIB. En el fons, per a Bauzá, les Illes que vexa i maltracta no són més que l’arena d’un circ romà on els illencs distreuen gladiadorament els capitosts gorans ponentins.

Certament, les Balears no són Tamania, el país que s’inventà Charles Chaplin per plantar cara a Hitler i Mussolini; malauradament s’oblidà de Franco. Està clar, també, que Charlot no s’assembla gens a Bauzá, però és ben cert que l’engominat permanent no es cansa d’escarnir-lo en el paper de “The Great Dictator”.

Seguint amb les dites, n’hi ha una molt celebrada que diu que la ignorància és atrevida, com bé demostra l’actual inquilí del Consolat de la Mar ciutadà. I una altra molt descriptiva que diu que la ignorància és arribada i li han feta gran entrada. Per allò de mantenir a mig pal la cara, quedem-nos amb aquella altra que diu “los atrevits, s’hi enganxen els dits” i esperem que no es torbin gaire.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.