Que una diputada del Parlament de les Illes Balears pel Partit Popular, la senyora Ana M. Aguiló, digui que en temps de Ramon Llull no existia el català i es quedi tan ample, tot conservant el seu escó i sense que cap dels seus caps la cridi a l’ordre, vol dir que en aquest partit hi ha molt de mal concentrat i encara més maldat dirigida des dels posts màxims de governament del partit i del país que ara desmantella amb determinació militar.
Més que vergonya, en sentir bestieses d’aquest calibre provinents de persones electes, hom sent una profundíssima ràbia perquè evidencien, d’una banda, el menyspreu absolut que senten per les institucions públiques que els paguen més que generosament i no per vexar la intel·ligència ni per avergonyir la ciutadania que les ha elegides. I d’altra, perquè projecten una imatge del poble que representen que no es correspon a la realitat.
Les Illes Balears no es mereixen aitals representacions i precisament perquè amb la seva insensatesa o excessiva mala intenció –o per ambdues en una- perverteixen el seny i la responsabilitat, s’haurien d’arbitrar els mecanismes adients per fer-les fora del Parlament.
Fins ara, la demagògia i la falsedat caracteritzaven les intervencions públiques i altres manifestacions a través de les xarxes socials de bona part dels diputats i diputades populars de les Balears. Una deplorable dialèctica que també és moneda corrent en el Parlament illenc convertit en una mala còpia d’un programa de teleporqueria. Ara, però, amb animalades que no toquen vores com les de la diputada Aguiló, han creuat la línia més vermella i incendiària. Els ultratges al saber d’aquest calibre no poden sortir de franc ni quedar impunes.