marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

11 de setembre de 2013
1 comentari

N’HI HA MOLTS, AVUI, QUE FAN VIA, I ENCARA MÉS QUE TENEN PRESSA

Queden hores per a l’alba d’un dia gran. Lluny, llampega i els trons arriben a la ciutat somorts i remorosos. Ahir els illencs també férem via pels nostres camins de mar que porten tots a la pàtria. Anam molt emprenyats, bona part dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, amb el desgavell bauzanenc governant que, com més va, més ens assetja, i en dies com ahir la ràbia fa cor.

 

Serà dia històric, avui, i per ventura per això en Pau, el nét que està a punt de néixer, tampoc no s’ho vol perdre i ha començat a preparar-se per ser-hi. Ell també fa via i s’apunta a la pressa que ja no sap què ha de fer més per parlar clar i català. Seria bell que vingués, avui, EN pAU, per veure que és fill d’un poble dreturer i fort.
Bona Diada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. M’agradaria que en Pau, recobri també el bon sentit de la nostra parla i, en comptes de tenir pressa, frissi. A Mallorca ho solem dir en un sol mot i no en el mimetisme espanyol que, dissortadament, ja han patentat els parlants continentals. Què llarg això de “tenir pressa”! Potser en un sol mot farem més via per desfer-nos d’aquest jou i d’aquest govern de botiflers! FRISSEM!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.