ARCHILETTERS

We are inside a heterogeneous  environment. It caters for a general urban infrastructure system. A suburban zone. We are going to create a new urban centre. We will transform the ancient memory into a new contemporary architectural landmark.

Sublime forms of Istanbul.

The dome of Hagia Sophia is the only central point that promotes the mosques looking for the nuance of natural light.

A piece that expands like a tsunami in the middle of the area that extends its waves throughout the city. Here is the location within the site.

The centre is a capacitor of science and wisdom. It is also a tourist attraction.  The building itself spins around dragging items in an orderly pattern. We are reversing the general concept by sending the spaces of public space, conference hall and planetarium upwards to attract people toward the last floor. In this way the building will have a continuous circulation of visitors.

In the central courtyard we focus attention on a performance simulation of earthquakes in a glass case visible from every floor. The addition of multipurpose spaces on the various floors for both hardware store, lecture theatres, special exhibits or samples on the movement of tectonic plates. There is a peripheral ramp (slope 6%) that surrounds the outside in helix forms that provides a panoramic view across the city. All installations are conducted in two circular trapezoid-shaped towers of reinforced concrete next to the entrance lobby which houses two panoramic lifts that are visible from the entrance hall. These two cores host two fire escapes, a peripheral ramp and also bathrooms.

The central space is completed with a glass dome that  recalls mosques. This central space is dramatic in two ways. Firstly it aims to subvert the accentuated rise in Wright’s New York Guggenheim building. Secondly the supporting structure of the entrance hall is designed in the form of ribs inserted into the radius circular concrete slabs holding horizontally and radially on the exterior ramp to offset loads. The building opens in its ascent as if a bouquet of flowers were tied around the perimeter of the floor-level deck. The design also incorporates overhangs that cover the entire base of the building and receive delivery of the metal beams for the dome’s glass. 

An external layer is motorized and computerized and is controlled by solar incidence and photovoltaic power generation. The second inner layer is a glass skin that protects against the elements: heat, rain, snow, etc.. The floors have technical floors and ceilings for the passage of all installations: installations of water, fire, home automation, electrical services and air conditioning systems. The sustainability of the building is complemented by the existence of solar panels, photovoltaic panels and the inclusion of air conditioning heat exchangers based on geothermal heat pumps.

It also incorporates the reuse of rainwater for use in toilets, garden irrigation, general cleaning and in fire fighting systems (sprinklers and hoses etc.).

The parking area symbolizes the fall of an object in the middle of the zone which is surrounded by concentric waves. It accommodates 204 cars and 20 buses between a green area surrounded by shrubs and trees

The trees and shrubs will be jasmine (jasminum), weeping willow (salix babylonica) and Judas trees (cercis siliquastrum).     

Estem dins d’un entorn heterogeni. Trinxat per infrastructures del sistema general urbà. Una nova zona. Creem una nova centralitat periurbana. Transportem la memòria antiga transformada en una nova fita arquitectònica contemporània.

Formes sublims de Constantinoble.La cúpula de Santa Sofia, el buit únic central de les mesquites que ascendeix buscant el matís de la llum natural.

Una peça que s’expandeix com un tsunami enmig de l’àrea que perllonga la seues onades per tota la ciutat. Heus ací l’emplaçament dins del solar.

L’edifici giravolta arrossegant els elements del programa de manera ordenada. Inverteix els elements, d’espectacle públic, de conferències i de planetari cap l’últim planta per a que l’edifici tinga circulació i vida contínuament. Concentrem en el pati central l’espectacle de simulació de terratrèmols dins d’una urna de vidre visible des dels deambulatoris abocats a l’espai central des de totes les plantes.

Afegim uns espais polivalents en les diverses plantes tant per a guardar ferraments, dedicar a classes, exposicions particulars o mostres sobre el moviment de les plaques tectòniques origen de tots aquests fenòmens.

Hi ha una rampa perifèrica que circumda en hèlix i exteriorment l’edifici que permet la visió panoràmica de tota al ciutat.

Totes les instal·lacions són conduïdes dins de dos nuclis estructurals amb forma de trapezis circulars junt al lobby d’entrada que acull dos ascensors panoràmics que es veuen des del vestíbul d’entrada. En els dits dos nuclis s’acull les dues escales d’emergència i fugida en cas d’incendi.

Així com la rampa perifèrica. Junt als dits nuclis inserim els lavabos.

L’espai central finalitza amb una cúpula de remembrances formals de mesquita-otomana.

L’espai central sols és dramatitzat en dues ocasions: el l’última planta on el planetari envaeix el nucli circular caient cap avall la seua forma en equilibri inestable; i en l’accés principal on el gran lobby ascendeix fins la coberta i on podem veure-hi passar els trams de rampa de quatre metres d’ample en voladís suspesos en l’aire per on circulen els visitants amb un pendent suau d’un sis per cent (6%).

S’intenta subvertir l’ascens wrightià del Guggengeim novaoirquès en externalitzar visualment i efectiva l’ascens.

L’estructura portant està dissenyada  de forma de costelles inserides en els radis circulars de formigó armat que subjecten radialment els forjats horitzontals i la rampa per l’exterior compensant les càrregues. L’edifici s’obre en el seu ascens com si fóra un ram de flors que és lligat perimetralment a nivell del forjat de coberta per a que no s’òbriga superiorment i alhora –per al seua forma- reculla els voladissos que cobreixen tota la base de l’edifici i reben l’entrega de la coberta metàl·lica de perfils amb dues capes.

Una exterior, motoritzada i computeritzada, de control de la incidència solar i generació d’energia fotovoltaica. La segona capa interior que és una pell de vidre que és de protecció a la intempèrie: tèrmica, pluges, neus, etc.

Els forjats posseeixen terres i sostres tècnics per al pas d’instal·lacions d’aigua, contra el foc, d’aspersors a pressió, boques d’incendi, d’instal·lacions domòtiques, elèctriques, electròniques i tubs d’aire condicionat, situant les toveres dirigides als diferents espais servits i tancats, com els de circulació pública oberts.

La sostenibilitat de l’edifici passa per l’existència de plaques solars, de plaques fotovoltaiques i la inserció d’aire condicionat a base d’intercanviadors de bombes de calor geotèrmics.

També s’incorpora la reutilització d’aigües pluvials recollides en dipòsits soterrats en el subsòl que serà usada per descàrregues de lavabos, neteja i aspersors d’incendi contra el foc, mànegues de boques d’incendi, rec dels jardins, etc.

La zona d’aparcament simbolitza la caiguda d’un objecte enmig de l’àrea amb ones circulars on hi ha cabuda a 204 vehicles particulars i vint autobusos voltats entre zones verdes de matolls (llessamins) i arbres de l’amor (cercis siliquastrum) i salzes plorós (salix babylonica). 

En el “vull llegir més …” hi ha un poc més de l’evolució del projecte..