ARCHILETTERS

Estem dins d’un entorn heterogeni. Trinxat per infrastructures del sistema general urbà. Una nova zona. Creem una nova centralitat periurbana. Transportem la memòria antiga transformada en una nova fita arquitectònica contemporània.

Formes sublims de Constantinoble.La cúpula de Santa Sofia, el buit únic central de les mesquites que ascendeix buscant el matís de la llum natural.

Una peça que s’expandeix com un tsunami enmig de l’àrea que perllonga la seues onades per tota la ciutat. Heus ací l’emplaçament dins del solar.

L’edifici giravolta arrossegant els elements del programa de manera ordenada. Inverteix els elements, d’espectacle públic, de conferències i de planetari cap l’últim planta per a que l’edifici tinga circulació i vida contínuament. Concentrem en el pati central l’espectacle de simulació de terratrèmols dins d’una urna de vidre visible des dels deambulatoris abocats a l’espai central des de totes les plantes.

Afegim uns espais polivalents en les diverses plantes tant per a guardar ferraments, dedicar a classes, exposicions particulars o mostres sobre el moviment de les plaques tectòniques origen de tots aquests fenòmens.

Hi ha una rampa perifèrica que circumda en hèlix i exteriorment l’edifici que permet la visió panoràmica de tota al ciutat.

Totes les instal·lacions són conduïdes dins de dos nuclis estructurals amb forma de trapezis circulars junt al lobby d’entrada que acull dos ascensors panoràmics que es veuen des del vestíbul d’entrada. En els dits dos nuclis s’acull les dues escales d’emergència i fugida en cas d’incendi.

Així com la rampa perifèrica. Junt als dits nuclis inserim els lavabos.

L’espai central finalitza amb una cúpula de remembrances formals de mesquita-otomana.

L’espai central sols és dramatitzat en dues ocasions: el l’última planta on el planetari envaeix el nucli circular caient cap avall la seua forma en equilibri inestable; i en l’accés principal on el gran lobby ascendeix fins la coberta i on podem veure-hi passar els trams de rampa de quatre metres d’ample en voladís suspesos en l’aire per on circulen els visitants amb un pendent suau d’un sis per cent (6%).

S’intenta subvertir l’ascens wrightià del Guggengeim novaoirquès en externalitzar visualment i efectiva l’ascens.

L’estructura portant està dissenyada  de forma de costelles inserides en els radis circulars de formigó armat que subjecten radialment els forjats horitzontals i la rampa per l’exterior compensant les càrregues. L’edifici s’obre en el seu ascens com si fóra un ram de flors que és lligat perimetralment a nivell del forjat de coberta per a que no s’òbriga superiorment i alhora –per al seua forma- reculla els voladissos que cobreixen tota la base de l’edifici i reben l’entrega de la coberta metàl·lica de perfils amb dues capes.

Una exterior, motoritzada i computeritzada, de control de la incidència solar i generació d’energia fotovoltaica. La segona capa interior que és una pell de vidre que és de protecció a la intempèrie: tèrmica, pluges, neus, etc.

Els forjats posseeixen terres i sostres tècnics per al pas d’instal·lacions d’aigua, contra el foc, d’aspersors a pressió, boques d’incendi, d’instal·lacions domòtiques, elèctriques, electròniques i tubs d’aire condicionat, situant les toveres dirigides als diferents espais servits i tancats, com els de circulació pública oberts.

La sostenibilitat de l’edifici passa per l’existència de plaques solars, de plaques fotovoltaiques i la inserció d’aire condicionat a base d’intercanviadors de bombes de calor geotèrmics.

També s’incorpora la reutilització d’aigües pluvials recollides en dipòsits soterrats en el subsòl que serà usada per descàrregues de lavabos, neteja i aspersors d’incendi contra el foc, mànegues de boques d’incendi, rec dels jardins, etc.

La zona d’aparcament simbolitza la caiguda d’un objecte enmig de l’àrea amb ones circulars on hi ha cabuda a 204 vehicles particulars i vint autobusos voltats entre zones verdes de matolls (llessamins) i arbres de l’amor (cercis siliquastrum) i salzes plorós (salix babylonica). 

En el “vull llegir més …” hi ha un poc més de l’evolució del projecte..