CINC RETXES APRESSADES
8 de desembre de 2010
0 comentaris
S’han fet de ferro els cavallets de cartró i tot de marbre les llàgrimes que vessem només per cortesia
S’han fet de ferro els cavallets de cartró i tot de marbre les llàgrimes que vessem només per cortesia
De ferro han tornat els cavalls i lletrada els versos per aviar alliberaments. La boira oculta temporalment els horitzons casolans perquè les perdius escotxeguin a plaer a les vinyes. La misèria, ai!, dóna tota la sang, com el porc en la matança. En el llibrell que la rep s’hi escalfen les mans les matanceres i
El dia que va néixer, els macs del torrent de sa vila rodolaren durant hores sense que davallàs gens d’aigua. La sequera feia anys que persistia i després d’aquell fet sobrenatural, plogué bé durant sis dies. L’escandalera dels rocs del torrent eixut com una rosseguera encara és recordada i el seu record es llega a
“Venga, anima’t, sant baró”, li deia fent-li massatges desentumidors als músculs oblics dels seus ulls encara esgarriats, parant més esment al que callava que al que expressava amb una quietud de cos que l’espantava. Era tan bo d’atabalar, pensava. I quan s’atabala, en lloc d’inhibir-se, s’exalta; i exaltant-se, fa pagar la bogeria a qui té
L’unicorn blanc encén la nit del cementiri que fa d’orbe als desposseïts de la terra i de les emocions. Renilla feliç entre la pau de les creus on s’hi repenja l’absolutesa del silenci que s’imposa i no va de verbes. Esborra amb la cua els epitafis i banyega l’olor de la misèria, que no és
Venia de somniar que la casa on va néixer havia quedat engrunada per dues construccions noves de lletjor continguda, els terrats de les quals formaven dos camps verdíssims de gespa. No presentava cap signe de deteriorament, la casa nadiua, però li feia la sensació que se sentia agredida per tanta pretensió rotunda. Les tres cases
Quan diu que necessita aire, vol dir que vol caminar cap cot i sense rumb. Vol imaginar-se que fugint trobarà la terra d’enlloc. Necessita aire quan se li entela l’aplom, quan de res en fa un mul, quan no troba cap cap de fil que li aquieti l’ànsia de convertir-se en esput. L’hivern s’ha avançat