marginàlies

De ferro han tornat els cavalls i lletrada els versos per aviar alliberaments. La boira oculta temporalment els horitzons casolans perquè les perdius escotxeguin a plaer a les vinyes. La misèria, ai!, dóna tota la sang, com el porc en la matança. En el llibrell que la rep s’hi escalfen les mans les  matanceres i els brokers. Els marrecs es deixen fascinar pels llums de Nadal. Almenys així ho pensen els pares que floquen com ells en veure com s’enlaire i retorna l’espurna blava que venen d’amagatotis i contravenint les lleis de mercat més elementals dos negres atlètics al bell mig de la plaça Major. Una mare jove, molt jove, demana al seu filló en braços del pare si li han d’anar a comprar un nonou. Ressona el mot vell recuperat pels carrers endiumenjats però ningú no el pren: les butxaques buides no estan per a orgues ni organistes. La humitat ataca les articulacions amb una efectivitat extrema i amplifica la lluentor de les herbes molles. La bòfega de l’índex no pot pus i ha de deixar el bolígraf.