ARCHILETTERS

I CONTINUEM…..VLC 1-BCN 0

UNDER THE SHADOWS OF VALÈNCIA 

Great city, at the same time, small town that.
People’s dream and it is calculated,

that it loves itself and it gets loose.

?

City worried and doubly loyal,

four bars make it rich and universal,

only one yellow and two red, local;
piercing it hands and morality.

?City ambiguous and simple

As complicated as the sky

So, as exalted as the sea.

As captive as a root, and so,
as free as a star.

City open and so closed,

city worried and so empty,

so Catalan and, Castilian’s mass,

too much Spaniard, where the ugliness

can be beautiful it.

And the sovereignty smiles hungry.

?Conscious and frivolous city,

from sunset in the dawn.

Three towers project it shady,

A skyscrapers tower

on the twentieth century lifting us.

City always reinvented.

?Animal and human city symbol,

amazing liberty’s clock,

and funny vegetable garden indoor.

?Sensible city, but despised people.

?Intelligence of bricks, stone, glass and iron,

Copula and dome of Valencian warriors,
oven of embers and string of measure

of the Catalonia’s freedom.

—————————————————————–

Passeu al “vull llegir la resta…” per a sentir-ho amb música de tabal i dolçaina.

                                                     VALÈNCIA

     Ciutat gran i alhora tan petita

     tan innocent i tan astuta

     que se somnia i es calcula

     que s’estima i es deslliga

     Ciutat atribolada i doblement lleial 

     quatre barres la fan rica i universal

     una groga i dues vermelles, local

     foradant-li mans i moral

     Ciutat ambigua i senzilla

     tan complicada com el cel

     tan excel·lida com la mar

     tan captiva com una rel

     tan lliure com un estel

     Ciutat oberta i tan tancada

     ciutat capficada i tan vana

     tan catalana i massa acastellanada

     on la lletjor pot ser bella

     i la sobirania somriu de gana

     Ciutat conscient i frívola

     de la posta al trenc d’alba

     tres gratacels la projecten ombrívola

     una torre al segle XXI ens enlairava

     Ciutat sempre reinventada

     Ciutat animal i humana

     bell rellotge de llibertat

     i bell hort enteixinat

     Ciutat assenyada, però menyspreada

     Intel·ligència de maons i pedra

     còpula-cúpula de valencians de brega

     forn de brases i forc de mesura

     de la llibertat de Catalunya.

                 SEGREST

 Era estiu, serien les set o vuit de la nit, anava pel carrer i vaig girar
per un carreró, era fosc i llòbrec. Al final del carreró es trobaven tres
captaires, cridant, parlant  assoles
sense escoltar-se i, amb paraules que jo desconeixia, em va fer por passar per
allà, llavors vaig entrar dins d’una botiga de llepolies, vaig obrir la porta i
va eixir de darrere d’una cortina una persona, que estava veient la televisió,
era un home de més o menys seixanta anys, anava vestit amb la típica camisa a
quadres de color beix i uns vaquers clars, tenia un aspecte brut i feia mala
olor.

Vaig estar mirant detingudament què hi havia per les prestatgeries fent com
si no em poguera decidir que comprar-me, fent temps per a vore si aquells dos
captaires se n’anaven d’una vegada. L’home s’estava impacientant, i jo no sabia
què fer, de sobte aparegueren dos homes molt estranys, anaven vestits de negre,
duien unes ulleres de sol d’un negre tan fosc que no se’ls veien els ulls,  el cabell curt, però el més estrany de tot era
que, tots dos, duien guants, era estiu i no era precisament un dia fred, al
contrari era un dels dies més calorosos de l’any, els dos anaven vestits
pràcticament iguals, tragueren unes pistoles, al principi vaig pensar que era
algú que em volia gastar una broma, però vaig canviar de mentalitat quan
dispararen dos trets al terra, el propietari va córrer i s’amagà dins
l’habitació d’on havia eixit, jo em vaig quedar glaçada, estava tan esglaiada
que no em podia moure, el meu cos no em responia. Un dels homes va vindre cap a
mi i ….

..SI VOLEU CONTINUAR LLEGINT EL CONTE PASSEU AL “VULL LLEGIR LA RESTA…” 

…amb una cinta em tapà els ulls, vaig intentar cridar però de seguida em
taparen la boca de manera que no podia obrir-la, i finalment em nugaren els
braços i les cames, no em podia moure, era una sensació d’impotència, no podia
fer res, no podia moure’m, finalment em tiraren amb un esprai una espècie
d’aigua que va fer que poc a poc els ulls se’m tancaren fins adormir-me,
segurament seria cloroform, és una espècie de líquid que t’adorm.

Això ho havia vist a les pel·lícules. Quan em vaig despertar estava al
terra, en una habitació quadrada d’uns deu metres quadrats, no hi havia res,
excepte una safata amb menjar que era al meu costat, la llum era encesa,  no parava de preguntar-me perquè aquells
homes m’havien segrestat, i de com de trista estaria la meua família.

Estava tan atemorida que només podia pensar en com escapar, era gairebé impossible
d’escapolir-me, per fi em va acudir una idea, vaig agarrar la forqueta i el
ganivet que hi havia a la safata, i vaig intentar fer un forat a terra, quan ja
havia començat feia estona vaig pensar que seria millor fer el forat a la paret
ja que les parets són menys gruixudes, quan ja duia una bona estona, les dents
de la forqueta

estaven molt doblegades i una se n’havia partit, i la punta del ganivet ja
no punxava ara, era redona, hi estava doblegada, vaig parar de trepanar-la,
vaig estar pensant com fugir. De sobte em vaig adonar que m’estava pixant, i vaig cridar amb veu molt alta. Es va sentir un silenci sepulcral, i a continuació s’escoltaren unes
passes, que cada vegada es sentien més a prop i més sorolloses, aleshores
deixaren de escoltar-se i una home molt alt i tes obrí la porta, va vindre cap
a mi m’agarrà del braç i em portà al bany. Durant tot el temps no em soltà ni
em llevà els ulls del damunt, arribarem al bany i em digué que només em
deixaria cinc minuts. Quan ja anava a eixir-me’n

em vaig adonar que a la esquerra hi havia una finestra, la vaig obrir, però
de seguida em vaig desanimar veient que hi havia unes reixes,
vaig pensar, sentí una veu que
em deia que em quedaven tres minuts, em vaig pujar, ràpidament vaig passar entre
les reixes, almenys per una vegada l’estar tan prima m’havia servit d’alguna
cosa, em vaig tirar al terra, per sort només hi havia uns tres metres i no em
feu molt de mal, sentí com l’home obria la porta i em deia, aquell home pareixia molt cabrejat.

M’endinsí per un túnel que conduïa a un parc, al fons hi havia uns edificis
molt alts i grans. Vaig començar a córrer molt ràpid, com mai no ho havia fet.
Aní a una carretera i em vaig adonar que l’home d’abans m’estava perseguint, de
seguida cridí a un taxi que venia, pugí ràpidament.

El trajecte durà més d’una hora,  no
sabia com ho havia fet, tot passà tan ràpidament. N’estava molt contenta, tot i
no saber perquè m’havien segrestat, em vaig estar preguntant tota l’estona. Ni
falta que em feia….

                                                        Meritxell
Blesa i Escriche.12 anys.  

“A house is an opportunity to interact with the vital and natural environment, a possibility to be an important part of the landscape.”

_{Pura Maria Garcia.}

PLOT OF THE PLACE:

The soft insertion in the natural environment.

Morphologic and climatic guidelines, landscape and vegetable elements facilitate the insertion of the main architectural elements. Organization of the plot: triangular net of the surface fractals. they generate ways including  types of vegetation into areas: Autochthones tropical

Californian

Mediterranean

Zen garden.

ORGANIZATION OF THE MAIN ARCHITECTURAL PIECE:

The corridors are axes which structure the house.

3 areas:

1. Familiar area.

2. Guests area separated but linked to the main area through designed access. 

3. Employers area and garage both separated.

The representative access. Hall design is to an exhibitions room for matching elegance.

Back front overturned on the beach

Family and guest areas separated by a terrace. Domestic work rooms which articulate both areas but let them their autonomous function.

Family members and guests can use different ways of access or sharing them.  It shared elevator.

Storage linked to the kitchen and to the utility room with direct sun dried though an opening including a palm.

All the bedrooms have sights to the sea. There is a 3rd bedroom to the inside area for disabled persons with adapted bath.

axes of communication cross the different volumes tangentially.

the doors are sliding panels with guides on the walls cutting the sights between the private and the public area.

Simple and elegant composition of the fronts tries to emulate the order of imperial palaces and the attached zengarden next to the living-room and the games zone.

Construction based on a totally precast concrete system.

Supports, walls, beam are concrete forged: only the great cover sustained by thin steel columns that the height of the two floors.

platform cleaning and maintenance.

Hall stairs and gangplanks: profile of stainless steel, steps of glass. The gangplanks between the corridor of the family area and the external terrace are of glass on an steel structure.  Protection from the children. Every room has crossed ventilation. Emptiness between ceiling -floors to get the installations.

Hurricane: windows to have monoblocks external protection and folded motorized structures. mosquito-nets between large window and hurricane protection.

Si voleu saber com són les làmines i el vídeo que vam muntar passeu al “Vull llegir la resta…”

ARCHITECTURAL VISUAL POEM from Josep Blesa on Vimeo.