En el marc del cicle de conferències “La cohesió social. Projecte de tothom”, organitzat per l’Obra Cultural Balear, anit, Isidor Marí dissertà sobre “Per què polítiques interculturals a les Balears”. Coneixedor profund de tot allò que envolta les relacions entre cultures, el doctor Marí recordà que, en els darrers tres anys, el nostre arxipèlag ha
I el vianant, enfrontat al rost que no deixa i que exigeix fatiga, es demana si per alliberar càrrega i fer més falagueres les passes convé rebaixar la intensitat dels desigs. Una pensada afeblida, aquesta, que ben aviat s’encén i s’esvaeix perquè com més costosament es fa amunt, més clarament s’adona que cal apujar la
Ajagut i desvetllat al llit quan encara havien de tocar les quatre del matí recordava el pedacer de la seva infantesa. Li deien així, al poble, tot i que cridàs pels quatre cantons: “Aram, giny, coure, ferro vell, tot es compra!”. El recordava fosc de pell i gras, amb ulleres fumades i bigotet. No ho
i just en el moment que la levitat del temps perdia el rellotge i els espais es descolorien. S’ha acomiadat amb la seva veu plena de seny; amb la seva veu completa, acabada, que en lloc d’imposar per la seva gravetat, t’enreda, t’embadaleix amb el seu perpetu encadenament d’històries. Té un mirar absolut, mon pare,
Qui diu que no seria convenient esqueixar tots els versos que ens han ensucrat la rebel·lia i omplir de grafits obscens els excusats de casa? Qui i per quin motiu se’m pot impedir que xerri cridant fins a perdre l’alè, que obri tants corredors de la mort com enemics intueixo i se’m declaren, que demani
En el bar dels costums i de les confidències, en una taula mig escondida, ell parlava i ella gargotejava en un tovalló de paper amb la mirada dins la bitlletera, ben estàlvia, i el desig en l’esquena del fuster jove, que feia un cafè amb l’al·lota, una alemanya eixerida que s’expressava amb un català de
El Cor de la Fundació Teatre Principal, de Palma, celebra enguany els seus vint-i-cinc anys. I com a primer acte de celebració, anit, en aquest teatre, a les 20,30 h i amb l’entrada lliure, tornaran a interpretar la cantata “Rua Fosca”, poema de Jaume Santandreu musicat per Miquel Brunet, que estrenaren exitosament dia 6 de
Deixaria perdre una mirada aquosa, a punt d’envidrar, per una boca ansiosa? Just aixecar-se del llit li envestí aquesta disquisició. Era diumenge, acabades de tocar les vuit del matí i la llum –neta- entrava al dormitori sense fer soroll. Cap pèrdua no comporta guanys i en canvi les victòries compensen totes les despeses. Borinant aquesta
Anit se celebrà la tercera edició del “MallorcaMón Festival” que tenia els xilens Quilapayún de mascaró de proa. I no deceberen, és clar: més de quaranta anys de ser-hi, de sentir allò que canten i de creure en la música, la paraula i la poesia com a eines de transformació, garanteixen l’èxit. Emperò anit, aquests
Anit, a les 21 hores i a l’Auditòrium de Palma, tindrà lloc la tercera edició del MallorcaMón Festival, una iniciativa de l’Obra Cultural Balear que pretén apropar les cultures presents a Mallorca amb la intenció d’animar els nouvinguts a adoptar el català com a llengua de relació. Enguany han convidat el mític conjunt xilè “Quilapayún”
Amb un dia de retard i gràcies al bloc mesvilawebaire de Biel Mesquida, m’assabent que dimecres dia 15 se celebrà el “Blog Action Day” que enguany tenia en la pobresa i la seva eradicació el motiu de la mobilització blocaire. M’ha sabut un greu de l’ànima fer tard a la cita perquè mantenc contacte amb
No solc cercar les pífies, errades i altres lapsus continguts a diaris, revistes i programes de televisió. Això no obstant, amb algun muntatge televisiu d’aquestes badades no puc reprimir les rialles, sorolloses a voltes. Tanmateix, empegueïdor de mena com som, em sol vèncer la vergonya aliena i tot d’una plany el protagonista de la planxa.
Dilluns passat es lliuraren els Premis Mallorca de novel·la, poesia i narrativa juvenil, i el Premi Teatre Principal de Texts Dramàtics. Per aquest ordre varen ser premiats el mestre Miquel de Palol, l’amic Bernat Nadal, Gemma Pasqual i Joan Carles Bellviure i Josep Maria Miró, que compartiren el Premi Teatre Principal. Els Premis Mallorca de
Ahir, dilluns dia 13 d’octubre, se celebrà la “Segona ruta cicloturística solidària Can Gazà”. Un centenar de ciclistes, desafiant el mal temps que restà efectius a la prova, comparegueren a Can Gazà per participar en un acte d’alt valor compromissari. Efectivament, aquesta ruta ciclista no competitiva però amb tots els ets i els uts federatius
Apoteosi del xiscle. Zenit de l’automatisme. Cervells enganxats al popís del dit gros de la mà menga que escriu sense aturall i amb coneixement, sobretot de causa: la dels derrotats, dels acervellats, dels acunetats. Per a ells no hi ha asil ni refugi. Ni antigens. Per a ells són fets els úters de la misèria,