marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

23 d'octubre de 2008
5 comentaris

CONVENIÈNCIES

Qui diu que no seria convenient
esqueixar tots els versos
que ens han ensucrat la rebel·lia i
omplir de grafits obscens els excusats de casa?

Qui i per quin motiu se’m pot impedir
que xerri cridant fins a perdre l’alè,
que obri tants corredors de la mort
com enemics intueixo i se’m declaren,
que demani clemència per la demència,
que vulgui fer patir la mort fins que me mati?

Amb quina cara i qui té barra
de no permetre’ns dir allò que ningú espera que diguem,
de sorprendre qui s’ufana de conèixer-nos,
de voler conèixer el darrer instrument de tortura
per fer patir qui mal ens vol,
de voler torturar l’estupidesa que mana i comanda,
d’estupiditzar les relacions amb la metròpoli?

Qui, com, quan i per què no se’m permetrà
relacionar l’amor amb un Calvari,
desclavar les dèries més rebeques,
amollar els rebecs que mufen al vent i s’esventren,
ventar el ventre de la mare,
escriure ulls clucs i sense guia el tastanejar
dels deportats de l’emoció?

D’acord amb què i qui pot evita
que aixequem barricades en comptes de teixos,
que convertim en espantaocells les banderes dels toixos,
que provem de fer net on la brutor és un luxe,
de no ser luxuriosos quan la sang s’encén,
d’encendre ciris al sexe perquè no ens faci quedar malament?

Per què no puc anar i venir sense moure’m d’on som?
Quan deixarem d’avançar anant cul enrera?


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Quan comencem a mirar els estels, en comptes de mirar per les voreres com fan els crancs. Hem d’elevar el to, remuntar, decantar-nos de tot quant s’arrossega i s’eixanca. Hem de cercar el llumenaret blau de les rondalles: un punt que brilli, una referència que ens orienti per poder sortir del clot. I, naturalment, la voluntat de sortir-ne. N’hi ha que s’hi troben molt bé.
              Ningú no ha dit que serà fàcil.

  2. sí, cal esqueixar els versos, reconèixer el calvari, aixecar barricades, ser luxurioses o benignes, segons ens vingui bé, i anar i venir, oscil·lant sense moure’ns d’un punt petit de gravetat

  3. Tampoc no t’he pogut enviar un e-mail (tenc problemes tècnics, entre d’altres), però m’ha semblat que havies perdut algú que estimaves. Si és així, compta amb l’afecte dels qui estam tan batallats en l’orfenesa que ja fa temps li bastírem una llar. T’hi acotxarem ben acotxat.

  4. …dir allò que ningú espera que diguem, desclavar les dèries més rebeques, convertir en espantaocells les banderes dels toixos… fas bé d’esbravar-te. Ja veig que és blanc i negre, avui el teu paisatge. Amb conhort

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.