No és pas cap casualitat que la decisió de la Unió de Pagesos de Catalunya, de data 31 de maig d’enguany, de donar-se de baixa de la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG) hagi passat mediàticament desapercebuda. La UP ha fet un acte d’afirmació nacional i de demostració de cultura democràtica inhabitual entre la
“Les exécuteurs. Des hommes normaux aux meurtriers de masse”, Harald Welzer, Editions Gallimard, París, 2007. Aquest llibre aparegué publicat inicialment en alemany i Editions Gallimard l’ha traduït al francès, i seria molt profitós poder-lo editar en català. Xavier Rubert de Ventós, en una trobada relativament recent, es preguntava què pensaven el genocides. Welzer intenta donar-hi resposta,
El president Rodríguez Zapatero ha respost a les demandes de millora del finançament de la Generalitat dient que el seu govern ja va fer una proposta, que no va ésser acceptada pel de la Generalitat. Prèviament, ha fet pronunciar-se contra les pretensions catalanes a totes les federacions regionals del PSOE, (els únics que no ho han
La Plataforma pel Dret de Decidir ha anunciat avui un acte pel 7 de setembre contra els incompliments de l’Estatut per part del govern espanyol. De fet, les cent personalitats de la vida pública que hi seran convocades a llegir un manifest de denúncia realitzaran un acte en defensa de l’Estatut d’Autonomia, que només de
En l’edició d’avui de La Vanguardia apareix publicat un article de Miquel Roca Junyent titulat, “Lo que importa”, referit al finançament de la Generalitat. Esperava alguna reflexió més aprofundida d’aquest polític al servei de l’Estat (espanyol, per suposat), sobre un tema que hauria de conèixer de primera mà. I més quan va tenir un paper
En l’edició d’ahir del diari Avui, el periodista Vicenç Relats va iniciar una sèrie d’articles dedicats a analitzar la trajectòria de l’independentisme modern als Països Catalans. El primer duu per títol: “Un focus de discurs, quadres i escissions”. L’any 1968 està generalment considerat com l’inici d’una nova etapa en la lluita per la independència per diverses raons.
El País, un diari que passa per progressista, publica avui una editorial significativa: “La financiación catalana”. Allò que ve a dir l’editorialista del País és que cal arribar a un acord Estat-Generalitat per mor de l’estabilitat general i el manteniment de l’ordre estatal i autonòmic, i que s’hi arribi depèn d’ambdues parts. No fa distinció
Ja ho va escriure Alfons López Tena fa uns mesos però avui, efectivament, Espanya trenca el pacte. Ha arribat la data prevista a l’Estatut del 2006 per l’entrada en vigor d’un nou sistema de finançament i l’Estat, concretament el govern espanyol presidit per Rodríguez Zapatero, ha incomplert conscientment el termini fixat. La parsimònia en
Avui s’han inaugurat els Jocs Olímpics de la Xina comunista, concebuts per mostrar al món la força d’un règim que aspira a esdevenir potència mundial. El règim xinès ha aconseguit una singular amalgama entre comunisme, capitalisme i nacionalisme que dóna com a resultat un exitós desenvolupament econòmic, les desigualtats socials generades pel qual són controlades a través
L’apel·lació al federalisme abstracte per contraposar-lo a les reivindicacions nacionals catalanes és una constant: fa unes setmanes ho feia Ferran Mascarell des de les pàgines de l’Avui, avui Francesc de Carreras hi torna des de La Vanguardia. Francesc de Carreras signa, com a catedràtic de Dret Constitucional de la UAB, un article titulat “Estatut
Un terç dels atletes que integren la representació espanyola a les Olímpiades de Pekín són catalans, una contribució fonamental a l’emergent potència esportiva estatal. Rafa Nadal, tennista mallorquí amadrilenyat, va camí d’ésser el número u del món en la seva especialitat, les seleccions de bàsquet i futbol són les punteres d’Europa, fins i tot els
“L’òmnibus de la mort: parada Falset”, de Toni Orensanz, Ara Llibres, Barcelona, 2008. El llibre del periodista Toni Orensanz sobre les execucions de civils a Falset per part d’elements de la FAI, el setembre del 1936, es pot llegir gairebé com una novel·la d’intriga, com una anàlisi psico-sociològica dels autors i els inductors de la matança,
Vaig trobar-me amb Lluís Suñé el mateix vespre que va saltar a les primeres pàgines dels diaris espanyols l’apunt del seu bloc referit a l’espoli que pateix Catalunya. Érem a la terrassa de “ca l’astut”, li vaig donar ànims per aguantar la pressió mediàtica i vàrem intercanviar breument impressions sobre els fets dels quals ell
Jordi Petit Ferrer va morir, avui fa quatre anys, d’un atac de cor mentre era a l’aeroport de Quito (Equador). En tenia només trenta-vuit. El vaig conèixer en una visita als patriotes catalans presos a Alcalá-Meco l’estiu del 1991. Llavors em lliurà còpia de les seves respostes a un qüestionari per a una revista independentista (ignoro quina
Joan M. Ferran Oliva és l’autor del llibre “La Constitució catalana de L’Havana”, publicat per Pagès Editors, Lleida, 2004. D’aquesta obra en vaig redactar el pròleg que reprodueixo a continuació. L’any passat vaig tenir l’oportunitat irrepetible d’assistir a l’Havana als actes commemoratius del setanta-cinquè aniversari de l’aprovació del projecte de Constitució Provisional de la República