El president Rodríguez Zapatero ha respost a les demandes de millora del finançament de la Generalitat dient que el seu govern ja va fer una proposta, que no va ésser acceptada pel de la Generalitat.
Prèviament, ha fet pronunciar-se contra les pretensions catalanes a totes les federacions regionals del PSOE, (els únics que no ho han fet són els socialistes de Balears), destacant Marcelino Iglesias, que afegeix el mèrit de no reconèixer el català (la seva llengua materna) a la llei de llengües d’Aragó. Per tant, des del punt de vista espanyol, la resposta és no. Ara cal veure, fets i no paraules, quina es la contesta de la part catalana. L’actitud adoptada avui mateix pel conseller Saura és políticament inconsistent i molt per sota del repte plantejat. Per començar, cap partit parlamentari català hauria de votar els pressupostos generals de l’Estat de l’any vinent mentre no hi hagi acord en el finançament català.
La democràcia és essencialment la recerca de l’acord, del consens, partint de la representativitat de les parts en presència, no pas la pura i simple imposició de la majoria relativa en un moment determinat. Això darrer té un altre nom: dominació política, que no és innecessàriament una dictadura sinó un règim arbitrari eventualment compatible amb un sistema parlamentari, però que realment es basa en la imposició i la coacció de la raó d’estat com últim argument quan ja no en queda cap d’altre. Així és avui la democràcia a la espanyola.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jaume, pas sóc jo home de lleis, però diria que negociar el finançament és cosa que ja va fer en Mas en la seva escapada nocturna a la “villa y corte” fa un parellet d’anys. Per tant, què cony negociem ara? Les dates d’aplicació d’aquella befa estatutària que el germà d’en Juan Guerra va “cepillar”? Perquè les quantitats ja estan fixades, no?
No seria més pragmàtic ja que en Benach i altres institucions representatives del país portessin el cas a instàncies internacionals per fer pal·lès a tothom això de l’estat espanyol? No seria més pràctic començar a posar damunt la taula les bases que guiaran l’alliberament del país?
Em fa l’efecte que ens ho estan posant en safata. Que qui sia vulga que no badem en els moments definitoris.
Per cert, Pedro Morón adverteix del gran acte que es prepara abans del sis de desembre -crec-. Indueix a pensar fins i tot en el primer gran acte de la sobirania esclatant, és un visionari? Té informació privilegiada? Que qui sia l’escolti.
Salut!