Jaume Renyer

Jordi Petit Ferrer va morir, avui fa quatre anys, d’un atac de cor mentre era a l’aeroport de Quito (Equador). En tenia només trenta-vuit. El vaig conèixer en una visita als patriotes catalans presos  a Alcalá-Meco l’estiu del 1991. Llavors em lliurà còpia de les seves respostes a un qüestionari per a una revista independentista (ignoro quina i si, finalment es publicà).

Fou un dels presoners independentistes que es posicionà a favor de la dissolució de Terra Lliure l’any 1991 i l’agost del 1994 fou indultat per Consell de Ministres. Un cop en llibertat es mantingué allunyat de l’activitat política. Avui reprodueixo aqueixa entrevista que reflecteix la seva personalitat com a homenatge pòstum.

“Em dic Jordi Petit Ferrer, tinc vint-i-cinc anys, i vaig ser detingut el 8 de setembre de 1988 a Barcelona per la policia espanyola, acusat d’intent d’atemptat contra diversos establiments i instal·lacions espanyoles. Per tant, porto tres anys empresonat, i ja he hagut d’enfrontar-me amb dos judicis a l'”Audiència Nacional”, amb una condemna definitiva de quinze anys. I el proper 4 de setembre (de 1991) m’enfronto a un tercer judici on tinc una petició fiscal de trenta quatre anys més, acusat de pertànyer a l’organització armada Terra Lliure, de tinença d’explosius i armes, i d’atemptats frustrats diversos. Nascut a Barcelona i a punt de casar-me, sóc tècnic especialista elèctric i mecànic, així com entrenador i arbitre de futbol i bàsquet. Porto força anys en els diferents fronts de lluita per a assolir la independència dels Països Catalans.

– Voldríem, abans de començar, que ens fessis un ràpid recorregut històric pel Moviment Català d’Alliberament Nacional modern.

– Jordi Petit: Després de l’amnistia general de presos polítics de 1977, tot seguit és legalitzat el PSAN. Abans, aquest partit pateix una escissió quedant el PSAN i el PSAN (Provisional) d’on surten els Independentistes dels Països Catalans (1979). Es produeixen les primeres accions de Terra Lliure i la mort del primer activista de l’organització (Martí Marcó, 26 de gener de 1979). Mitjançant l’òrgan “Alerta”, Terra Lliure es va donant a conèixer, i després de les primeres detencions de militants surten els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i els primers intents de formació del Moviment de Defensa de la Terra. Es crea l’eix estratègic format per MDT-CSPC-Terra Lliure, però la durada d’aquest és breu: es trencà i sortí de la subsegüent escissió, Catalunya Lliure. A partir d’aquí, tant el MDT com Catalunya Lliure, comencen a decaure i apareixen més escissions. La darrera provoca l’ingrés d’una part de la militància a ERC i la configuració d’Esquerra com a futur aglutinador del moviment independentista català, xuclant militància d’arreu. Paral·lelament Terra Lliure pateix divisions internes que la porten a la configuració d’una treva unilateral primer, i la dissolució després.

– Aleshores, l’independentisme ha conegut un fort desenvolupament fins a mitjans dels anys vuitanta: què ha fet possible això ?

– Jordi Petit: Efectivament, així ha estat mercès a la consolidació de l’eix estratègic i un relatiu auge de la lluita armada, un bon funcionament de les organitzacions i una creixent representativitat. És a dir, tot el que en els primers cinc anys de la dècada dels vuitanta hi havia, després s’ha deixat anar i ara no existeix.

– És prou conegut que, en aquest període, han aparegut oportunistes que volien recuperar la dinàmica independentista. Com poden els independentistes fer front a aquest perill ?

– Jordi Petit: L’única manera de defensar-se és dur una línia pròpia i coherent, sense caure en trampes ni en provocacions, lluitar per la llibertat de la nostra terra i deixar-se de dogmatismes absurds i evitar arribar a la corrupció política existent en l’àmbit d’algunes organitzacions desorientades políticament.

– I ara, com expliques la crisi que viu actualment el Moviment Català d’Alliberament Nacional, i què podria posar-hi fi ?

– Jordi Petit: El discurs polític del MDT s’ha acabat, la situació política ha canviat i molts no se’n volen adonar. Tampoc es poden tancar els ulls a l’evolució política mundial. Cal aglutinar forces, treballar de manera unitària en un projecte comú i que el poble ha assumit de forma majoritària i evitar els personalismes.

– Com es pot explicar que el moviment organitzat visqui una crisi quan creix la proporció de catalans favorables a la independència ?

– Jordi Petit: Sí, cada creix més el sentiment del poble català per la independència, però el moviment organitzat s’ha malmès ell mateix, cada moviment ha acusat en excés les profundes divisions internes viscudes, així com també ha afectat l’afany de protagonisme dels seus líders. Ara, resta únicament aglutinar les forces polítiques per la via dels consens.

– Quin efecte té la lluita dels bascos sobre la dels catalans ?

– Jordi Petit: En general, la lluita dels bascos s’ha fet servir com a punt de mira per la de Catalunya, volent en tot moment imitar el procés basc però que és molt diferent del català, i això ha provocat més errors i no aconseguir, gairebé mai, els objectius fixats.

– Com valores l’actuació d’ETA a Catalunya ?

– Jordi Petit: Negativament, perquè han fet accions rebutjades per la majoria del poble i perquè no podem acceptar que una organització que actua contra l’Estat espanyol ho faci a Catalunya on també ens defensem d’ells.

– Quin balanç s’ha fet de l’activitat dels independentistes durant la guerra dels Golf ?

– Jordi Petit: L’activitat ha estat mínima, sense cap ressò popular. No s’ha sabut aprofitar l’ocasió fins al punt d’arribar a copiar fórmules d’altres organitzacions no independentistes, per manca d’idees.

– També als Països Catalans, el problema de la integritat del territori nacional és rellevant. Ha permès el desenvolupament de l’independentisme el creixement de la consciència nacional a tot el territori o només ha quedat reduït al Principat?

– Jordi Petit: La consciència independentista ha crescut arreu però no justament pels esforços dels partits en cada moment determinat. En general, ara està creixent més que abans degut a les transformacions nacionalistes a Europa. Els partits independentistes no han fet prou campanyes de sensibilització al respecte.

– Quins mitjans utilitzen França i espanya per a destruir la consciència catalana, al nord d’una banda, i a les Illes i al País Valencià per l’altra ? Quina resposta dóna el moviment nacional ?

– Jordi Petit: D’entrada, no es pot comparar el nord i el sud per tenir un grau de consciència diferent. A l’estat francès no hi cap sistema oficial que promogui la cultura catalana, i a les Illes i al País Valencià està reconegut oficialment, hi ha premsa en català, escoles, etc. Quant a la resposta del moviment independentista, a les Illes i al País Valencià la representació és insignificant i local, més aviat simbòlica. Al nord, existeix els col·lectiu Arrels, impulsat per refugiats polítics. Les organitzacions independentistes s’han preocupat més per potenciar el Principat i han deixat més de banda la resta, reclamant la reunificació però quedant la reclama en simples mots.

– S’ha proposat als presos la reinserció. On han arribat aquestes gestions i per què tants esforços entorn els presos per part de l’estat espanyol?

– Jordi Petit: Als presos, a nosaltres, no se’ns ha proposat res, el que ha sortit a la premsa no s’adequa a la realitat. El procés de dissolució de Terra Lliure no ens ha estat comunicat i tot ho hem sabut per la premsa, premsa que és estatal. La premsa catalana no ens arriba, cal recordar que estem a més de 600 quilòmetres de la nostra terra i ens tenen tancats i aïllats del nostre àmbit. Com deia, la premsa només informa del que interessa als governs central i autonòmic, i això de la reinserció és només una maniobra publicitària.

– Es pot llegir a la premsa espanyola que creix la idea de reformar la Constitució espanyola per transformar l’estat espanyol en una federació.

– Jordi Petit: Potser sí, podria ser un primer pas, si se sap aprofitar podria ser l’inici del camí cap a la independència nacional. Però, això sí, la possible reforma de la Constitució hauria de donar un marge suficient per poder arribar a l’autodeterminació.

– Quina actitud teniu front als partits burgesos catalans com Convergència i Unió ? Hostilitat o aliança tàctica ?

– Jordi Petit: Amb els partits burgesos com CIU hi ha hostilitat fins a cert punt. En el futur, podria haver-hi alguna aliança tàctica en fets puntuals, sempre i quan es pronunciessin favorablement a la independència de Catalunya.

– Saps que a Bretanya s’ha iniciat la lluita per la creació d’una televisió bretona ? Què hauríem de treure de bo del cas català per aconseguir-ne una i que jugui el seu rol ?

– Jordi Petit: Tenir una televisió en el propi idioma no és cap panacea, puix que continua estant en mans del mateix poder, però sí que serveix per a divulgar la cultura i la identitat de cada poble.

– Sovint, s’ha sentit dir que Catalunya és la zona més rica de l’estat espanyol, i que atreu cap a ella les inversions de la resta de l’estat. Mentrestant, els independentistes parlem d’espoliació econòmica. Com s’explica aquesta contradicció ?

– Jordi Petit: Catalunya és qui rep més inversions industrials per part de l’estranger, i això fa que es paguin molts impostos al govern de l’estat, i, la gran majoria d’aquests impostos no retornen a Catalunya per a possibles inversions en millores d’infraestructures, educació, sanitat, etc. Espanya ens roba un bilió de pessetes l’any.

– Voldries afegir quelcom més abans d’acabar aquesta entrevista ?

– Jordi Petit: Després de tres anys, jo i els meus companys catalans ens trobem aïllats del nostre país, i encara ens tenen com a presos preventius, i això és molt significatiu. És una aberració estar pendent de judici tant de temps i sense voluntat de dur-nos a Catalunya fins a no estar condemnats. També volia afegir, ja per acabar, que malgrat el panorama avui sigui força negre, per sort malgrat la crisi d’alguns, l’important és que es continua avançant per part d’altres organitzacions. ERC és l’única força que s’ha declarat independentista, trencà amb el sector conservador (1989) i ha començat a aglutinar forces de Catalunya Lliure, MDT i la Crida. Hores d’ara, és l’única força parlamentària i disposa d’un projecte independentista aglutinador, que manté també relacions amb altres nacions sense estat, i pot ser un projecte efectiu a mig termini.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!