La Comissió 100 anys d’estelada (www.estelada.cat) ha engegat una campanya a fí de què els ajuntaments de Catalunya facin onejar només la senyera estelada per l’Onze de Setembre. Aquesta campanya té com a precedent la que promou des dels anys vuitanta el Col·lectiu 1714 del Pla de Santa Maria, (www.1714.cat) a l’època en la qual Lluís Estrada n’era
Amb Arnado Otegi novament en llibertat, encara que sigui a precari ja que té quatre procediments judicials oberts, s’obre novament l’esperança de pau i llibertat per a Euskal Herria. Hi ha dirigents polítics que aporten personalment un valor afegit a la causa en la que militen, un exemple n’és Arnaldo Otegi. Un cop alliberat de la
Sota aquesta denominació s’apleguen entitats d’arreu dels territoris de parla catalana amb l’objectiu d’esquarterar la llengua comuna i bandejar-ne l’ús social. Amb una argumentació perversa inverteixen els termes reals de la relació de domini entre espanyolitat i catalanitat, presentant les legítimes aspiracions de normalització de la llengua catalana com un acte d’imposició. Precisament han concentrat
“El dret d’autodeterminació avui”, diversos autors, Editorial Proa, Barcelona, 2004. Aquest volum aplega diverses col·laboracions d’analistes qualificats en la problemàtica del dret d’autodeterminació dels pobles escrites a sol·licitud del Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació (FOCDA). Sobre el cas basc escriu Martín Aranburu, sobre els Països Catalans Aureli Argemí i Carles Castellanos, sobre Escòcia, Ross
Antoni Rovira i Virgili va publicar en plena guerra, el 27 de juliol de 1937 a les pàgines de La Humanitat, aquest article sobre la relació dels catalans amb les forces armades que conté reflexions que van més enllà del context històric en què fou redactat. Són els catalans una gent apta per als oficis de
Aquesta plàcida tarda d’estiu m’he retrobat, després de vacances, amb Carles Castellanos tot xerrant una bona estona al jardí romàntic de l’Ateneu Barcelonès. Tot i tenir trajectòries i edats diferents, des de fa uns quants anys compartim tasques i debats al si del Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació (FOCDA), amb altres veterans patriotes
Manuel Cruells va publicar l’any 1966, a través de les Edicions d’Aportació Catalana, un opúscle que duia per títol “Els silencis de Catalunya”, un fragment del qual tracta de la necessitat de continuïtat. Són unes quantes frases que donen peu a múltiples reflexions. “Els pobles no es fan en un dia ni en una generació,
Avui s’han clausurat els Jocs Olímpics de la Xina comunista, la potència emergent d’aquest inici de segle, sense què el ressò mediàtic assolit per la causa tibetana obri perspectives a la llibertat d’aquesta nació ocupada. Les Olímpiades s’han confirmat com l’esdeveniment planetari per excel·lència, que atorga prestigi i beneficis de tota mena al país
Enllaçant amb l’apunt la guerra de Rússia contra Geòrgia i el pacifisme arbitrari, hi ha alguns aspectes d’aquest conflicte que convindria tenir en compte des del punt de vista del dret d’autodeterminació dels pobles. Ara fa un any, Natàlia Boronat publicava al setmanari El Temps, el 30 d’octubre del 2007, un article titulat “L’antic paradís
Amb motiu del quarantè aniversari de l’aparició de l’independentisme català contemporani, a comptar des del 1968, el paper del Front Nacional de Catalunya queda sovint en un segon pla. L’emergència del PSAN i el conjunt que podríem anomenar marxisme d’alliberament nacional eclipsa el protagonisme del Front en la configuració de l’independentisme català contemporani. Entre el
Vicenç Relats ha publicat diumenge passat, a l’Avui, el segon lliurament de la sèrie dedicat a repassar l’evolució de l’independentisme durant els anys vuitanta. Enllaçant amb els apunts anteriors, 1968-2008: quaranta anys d’independentisme català i avançar cap al front patriòtic, reprodueixo aquest meu article aparegut a la revista Independència, número 6, hivern del 1992.
Amb aquest lema Sobirania i Progrés ha pres la iniciativa de convocar una manifestació el proper Onze de Setembre a Barcelona avançant-se als partits polítics. La negociació entre els partits catalans i el govern de l’Estat està empantanada, abans d’hora ja fluixeja la posició autòctona a la vista de la dubitativa actuació de Joan
En diverses ciutats europees s’estan fent actes de protesta denunciant l’agressió de Rússia contra Geòrgia, ben altrament a casa nostra poques veus s’alcen en aquest sentit. El pacifisme autòcton de Xirinacs que va protagonitzar en el passat campanyes com Silenci per la Pau o Jo també em planto, no té continuïtat en moviments com el No
“La pensée anti 68. Essai sur les origines d’une restauration intellectuelle”, de Serge Audier, La Découverte, París, 2008. Aquest assaig resumeix els arguments que en els darrers trenta anys han anat acumulant els adversaris dels efectes, reals o imaginaris, generats en la vida social i política francesa per la revolta del Maig del 1968. En
Nascuda l’any 1968, temps de revoltes arreu i també de renaixement de l’independentisme català, la Universitat Catalana d’Estiu arriba a la quarantena edició. Aquesta és una fita que té un gran mèrit haver-la assolit, al marge de l’ordre acadèmic i polític imperant a casa nostra, superant l’hostilitat de la premsa d’ordre que tracta l’UCE com un